Bunyols anti-sexistes

Llegesc al Balears que un institut de Palma, el de Son Pacs, ha canviat la denominació de la festa de les Verges per la de “festa dels bunyols”, per adaptar el seu nom, diuen, al llenguatge no sexista propi del segle XXI. Genial. Supòs que la fórmula “dia de les verges i dels verjos”, que hauria estat una forma d’igualament sexual, no els feia el pes, perquè tal igualament podria ser vist com un igualament massa a la baixa. O més que un igualament sexual, un desastre sexual. Bé, doncs, si voleu, us puc donar alguna idea per a continuar en tan encertada i moderna línia. Per exemple, tots els qui pensam que les monarquies són una cosa més pròpia de l’Edat Mitjana que de les societats democràtiques i avançades podríem proposar de canviar el nom de “dia dels Reis” pel de “dia de les juguetes”. O “dia dels joguets”, que així també surt al diccionari. O “dia dels joguets i les juguetes” (definitivament igualitari). També els mestres abanderats de la modernor i l’escola laica podríen ensenyar als nins (als nins i nines, perdó) a no dir “adéu” ni d’altres expressions confessionals. I, per descompat, que no els passàs pel cap de fer servir davant els nins (perdó, nins i nines) expressions racistes com braç de gitano, figa de moro o diners negres.
Ai els “progres”. Quina creu!

Respostes: 2 comentaris

Benvolgut tothom i tothoma,

Això que llegeixes és una adhesió sense reserves a aquesta entrada del blog del professor Bibiloni. Sobretot perquè la crítica s’estén cap a aquest pudor ridícul dels i de les políticament correctes que els fa i les fa lingüísticament incorrectes. Allò que feia gràcia dels “vascos y las vascas” és una epidèmia petarda. I inútil i redundant, perquè la llengua catalana –i també l’espanyola– tenen un recurs lingüístic propi per anul·lar la marca de gènere: l’ús funcional del plural masculí com a neutre.

Els raülromebos i raülromebes de la catalanitat arriben encara més lluny en aquesta esquizofrènia de la política correcta. Són, per dir-ho de manera més ciutadana-del-món i no tan localista, els mestres de rinxolar el rínxol. No basta a ser plural i demòcrata, i no excloent ni racista ni sexista ni homòfob ni de l'al·leti. Un altre/altra progre/progra és possible: el progre bilingüe, és clar.

Na Joanaina del Fil, a l’entrada sobre Sant Gabriel d’aquest mateix blog, posava un exemple força il•lustratiu de la teoria de la relativitat del temps i l’espai. Ara li demanaria a na Joanaina que inclogui també dues magnituds més dins el paradigma del temps: el feixisme i la mala llet. Perquè vos assegur que un mítin progressista i políticament correcte té una durada en el temps quatre vegades superior a un de feixista i malparit: “Benvinguts i benvingudes tots i totes, i bienvenidos y bienvenidas todos y todas...”

Ho ha dit na Susan Fig-Tree in the Fields (25/10/2004)

Respecte d'aquest "progressisme linguístic", vaig llegir un article a l'Avui, que també reflecteix el que s'exposa per aquí, i que reprodueixo:

14/07/04

"Amics i amigues d'Iniciativa
i Iniciatiu"

Iu Forn

L' assemblea/assem-
bleo d'Iniciativa/Iniciatiu per Catalunya del passat cap de setmana va decidir crear fora de Catalunya clubs d'amics i d'amigues de la formació ecosocialisto-ecosocialista. De moment està confirmada l'obertura d'ambaixades a Madrid, la Catalunya Nord, les Balears i el País Valencià.
La idea té una certa gràcia perquè segons com t'ho miris vol dir que Iniciativa/Iniciatiu ja és com una mena de Barça (però sostenible) amb penyistes repartits per mig món i que podria instituir com a eslògan una cosa semblant a: "Iniciatiu/Iniciativa som més que un partit/una partida". Jo ja ho estava veient. Els penyistes reunits a les seus socials seguint a la televisió tots els actes del partit. Vestits amb bufandes, gorres i samarretes verdes i vermelles (els colors dels ecosocialistes) cridarien i s'abraçarien cada cop que algun líder digués una frase important. I al final de l'acte tots els membres de la penya sortirien del local i anirien a celebrar la victòria tocant els clàxons dels cotxes pel centre de la ciutat en qüestió cridant "campions/campiones". En canvi, si aquests grups d'amics i amigues actuessin com clubs de fans, llavors els socis i sòcies s'haurien de comportar com a tals. En aquest cas durien fotos de Joan Saura a les carpetes, seguirien els seus debats xisclant, plorant i estirant-se els cabells, es desmaiarien després de cada un dels seus generosos i papanoelítics somriures i un cop l'any anirien en peregrinació a la porta del Parlament per veure el seu ídol duent pancartes com: "Joan, sóc la Paqui de la Safor i t'estimo" o "Saura, estàs més bo que en Bisbal".
Bé, doncs estava jo imaginant-me aquestes escenes entre glop i glop de cafè amb llet quan, de sobte, escolto en un to certament alt: "amics i amigues". Exacte, una colla d'amics i amigues són tots aquests dels partits polítics. I una agència de col·locació. Llavors jo que sóc molt llest/llesta vaig deduir que l'autor/autora de la frase segurament no s'apuntarà a la idea. És clar, potser no té ni amics ni amigues.

Ho ha dit Xavier Batalla (25/10/2004)