Cops d'ampolla de xampany

Primer, a Fresno el govern espanyol va perpetrar un joc insuperablement brut contra les aspiracions de Catalunya. Segon, en una reacció que pot merèixer diverses valoracions, Carod manifestà que Catalunya no hauria de donar suport als Jocs Olímpics de Madrid. Tercer, a la capital del regne alguns missatges de mòbil demanen el boicot al xampany català (em neg radicalment a dir-ne cava) i els mitjans de comunicació amplifiquen la notícia. Fins aquí diríem que tot és normal i coherent amb el fil de la història. A partir d’aquí tot és lamentable. Com la contribució interessada dels mitjans de comunicació catalans, com Catalunya Ràdio, a inflar l’hipotètic boicot; o l’apressament d’alguns per treure rendiment d’un suposat perjudici als interessos de Catalunya, confosos amb els de quatre empresaris –molt catalans, ells!– que no han tingut mai oremus d’usar ni mínimament el català en l’etiquetatge dels seus productes. Aquí hi ha qui no perd ocasió d’etzibar la garrotada –o la botellada– en plena closca de l’adversari polític. Lamentable el viatge a Madrid del penitent Maragall per a demanar perdó per una cosa que no s’ha fet (Catalunya ha decidit fer el boicot als Jocs de Madrid?) sinó per un suggeriment d’una persona. I finalment lamentable la rectificació de Carod, sigui decisió seva o imposició d’altri. Quants productes espanyols hauríem de boicotar per les falconades –i no sols suggeriments– que ells ens han fet? [modificat el 20.12.04]

Respostes: 1 comentari

Al·lucinada em quedo amb el despropòsit en què Carod converteix tot el que toca. I més al·lucinada encara amb les interpretacionetes d'alguns que encara el disculpen, tot i que sigui nefast per al País. El més greu que ha fet Carod és regionalitzar Catalunya i reduir-la a una comunitat autònoma del cafè per a tothom. Mai Catalunya havia estat tan present a la política espanyola com ara. El seu ego i la llepol·lia del prime time el porta a sortir al programa Las cerezas, a debatre no amb en Rajoy, sinó amb el Rodríguez Ibarra. Bonic debat d'estar per casa entre dues comunitats autònomes.

El foc a discreció de'n Carod és d'excombatent de Vietnam a uns grans magatzems. En primer lloc, perquè no és l'Estat, sinó la ciutat de Madrid (com el 92 fou la de Barcelona), qui organitza els jocs. D'altra banda, els trets a tort i a dret li surten per la culata, i l'humorada acaba en un boicot en tota regla als productes catalans: cava, xampany i cava/xampany (no oblideu que des que ERC té la clau, la barreta obliqua va per tot arreu, i el català és sobretot català/valencià). El conseller Huguet acusa l'Esperanza Aguirre de promoure aquest boicot i , l'endemà al parlament, interpel·lat acusadorament per CIU, afirma fefaentment que no li consta cap dada estatística que confirmi que existeixi una minva en les vendes dels productes catalans.

Ah, i Catalunya Ràdio i tota la socialistada que hi circula, és impossible d'escoltar. Jo ja m'he passat definitivament a RAC 1, per no haver de posar-me histèrica a primera hora del matí, per mor a parts iguals dels embussos i d'en Basses. És clar que donen ales a la fotuda de pota d'en Carod: fa dies que el PSC i el seu propi partit se'l volen treure de sobre.

Ho ha dit SF (17/12/2004)