Un exemple senzill
(15/10/2005)
En aquest país les coses vermelles són vermelles –bé, llevant la part occidental, on són roges–. Encara no he sentit a dir a ningú que una cosa ben vermella, inequívocament vermella, com la sang o una rosella o l'interior d'una magrana, és vermellenca. Els jugadors del Mallorca van vestit de vermell, inequívocament vermell. Per què, doncs, els periodistes no parlen de l'equip vermell, i s'empesquen aquesta cosa tan rara de l'equip vermellenc? Jo us ho diré. Perquè en espanyol, tot i que l'equivalent exacte de vermell és rojo, aquest darrer mot té també uns significats afegits. El equipo rojo sonaria un poc com el ejército rojo o las hordas rojas. Per això hom es va afanyar a cercar un sinònim que esquivàs aquests inconvenients. I trobaren bermellón, i ja tenim el equipo bermellón. Segona part: els periodistes que començaren a parlar de l'equip en català i en públic, sense aprofundir més en la qüestió, van cercar a un diccionari espanyol-català com dimonis es diria en la nostra llengua paraula tan recercada, i trobaren vermellenc. I ja tenim la meravella lexicogràfica de l'equip vermellenc per amunt i per avall.
És un simple exemple de com l'espanyol arriba a condicionar la nostra manera de parlar i d'escriure. Una llengua interposada arriba a tenir la capacitat de fer que una cosa vermella deixi de ser vermella, sense que ningú no se n'adoni.
I tant que condiciona el castellà: fixau-vos com s'ha traduït el webmail de google al català: enlloc d'utilitzar infinitius (formes més simples, directes i que a més no emfatitzarien el tracte "de tu", sino que serien neutres), van i posen tot això: