Pàgines de Gabriel Bibiloni: nota biogràfica
Nota biogràfica
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1974) i doctorat en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1983).
El curs 1975-76 va començar a exercir com a professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma i el 1986 va obtenir la plaça de Professor Titular d'Universitat. Fins a principis dels anys vuitanta va combinar la docència, i abans els estudis universitaris, amb la participació en activitats de promoció cultural (campanyes per a l'ensenyament de la llengua, programes de ràdio, campanyes per a l'ús oficial del català, campanyes per a l'autonomia, Comissió per a l'Ensenyament i Normalització del Català (CENC), Coordinadora d'Ensenyament i Llengua dels Països Catalans, etc.).
Hotel Hilton |
A la Universitat de les Illes Balears ha impartit moltes assignatures: Gramàtica Històrica Catalana, Sintaxi Catalana, Dialectologia Catalana, Fonologia Catalana, Sociolingüística, Lingüística Aplicada, Teoria de la Llengua Normativa Catalana, Ortoèpia, Morfologia i Lexicologia, Correcció de Textos, Onomàstica, etc., i ha dirigit nombrosos cursos de doctorat i màster. També ha ensenyat en màsters i cursos de doctorat o postgrau a la UIB i a altres universitats, així com en cursos de reciclatge per a mestres, en cursos d'estiu de la Càtedra Ramon Llull i, des de 1991, imparteix classes de manera ininterrompuda a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.
Dins la Universitat de les Illes Balears ha ocupat diverses posicions com a secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, secretari de l'Institut de Ciències de l'Educació, president del Consell d'Estudis de Filologia Catalana, coordinador de Cou de Llengua Catalana i director del Servei Lingüístic (1999-2001). A més, ha estat membre del Departament de Filologia Catalana de l'Institut d'Estudis Avançats de les Illes Balears. Des del 2012, és membre de l'Equip Rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
Hotel Catalonia Sagrada Familia
També ha participat en diferents rols com a membre fundador i vocal de la Societat d'Onomàstica i com a assessor de l'Ajuntament de Palma per a la normalització del nomenclàtor viari de la ciutat. Ha format part del consell editorial de diverses revistes científiques com Noves SL, Universitas Tarraconensis i Llengua Nacional. Ha estat membre del Consell Assessor de la Gramàtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i ha col·laborat en la redacció de la Gramàtica del Català Contemporani. A més, ha contribuït al Larousse Català. Ha participat en diferents organismes com el Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears, el Consell Municipal de Cultura de Palma, la Comissió de Toponímia de l'Ajuntament de Palma i el Comitè d'Experts de l'Observatori de la Llengua Catalana.
Pel que fa als seus camps de recerca, s'ha centrat principalment en la teoria i la planificació de l'estàndard i l'establiment de la normativa, així com en les interferències lingüístiques. També ha estudiat la situació sociolingüística del català i ha participat en dues enquestes sociolingüístiques, una sobre Mallorca (1985) per encàrrec del Consell de Mallorca i una altra sobre els Països Catalans (1990) patrocinada per l'Institut d'Estudis Avançats.
Ha impartit més d'un centenar de conferències i ha participat en una trentena de congressos de lingüística i sociolingüística, tant nacionals com internacionals.
Renaissance Barcelona Fira Hotel |
Ha publicat diversos llibres, com ara Els noms dels carrers de Palma (1985), Llengua estàndard i variació lingüística (1996), La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999, en coautoria), Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (2001), Amb bones paraules (2012), Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat (2012), El català de Mallorca. La fonètica (2016) i Els cognoms de les Illes Balears (Nova Editorial Moll, 2022). A més, ha participat en nombrosos llibres col·lectius, com Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa (1984), Processos de normalització lingüística. L'extensió d'ús social i la normativització (1991), El català. Un debat a finals del segle XX. De la normalització a la normalitat (1999), Llibre de cavalleria de les Illes Balears (2001), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears (2002), Variació dialectal i estandardització (2002), Gramàtica del català contemporani (2002), Política i planificació lingüística a la Unió Europea (2006), Catalunya, estat de la nació (2008), Pompeu Fabra. 10 aspectes de l'home i l'obra (2013), entre d'altres. Podeu consultar la seva llista completa de publicacions.
Ha publicat més d'un centenar d'articles sobre lingüística catalana i sociolingüística en revistes especialitzades com Randa, Affar, Revista de Catalunya, Caplletra, Llengua Nacional, entre d'altres. A més, ha col·laborat en revistes i diaris com Lluc, El Mirall, Escola Catalana, Serra d'Or, Avui, Diari de Balears, Última Hora i altres. També ha contribuït amb centenars d'articles al seu blog personal.
Llicenciat en Filologia Catalana per la mateixa universitat i doctor en Filologia Catalana, el professor Bibiloni ha dedicat gran part de la seva carrera a la docència i a la investigació en àmbits com la gramàtica històrica, la sintaxi catalana, la dialectologia, la fonologia i la sociolingüística.
Amb la seva dedicació a la recerca i la seva passió per la llengua, el professor ha contribuït de manera significativa a l'estudi i la preservació de la riquesa lingüística de les Illes Balears. La seva feina ha estat reconeguda i valorada tant a nivell acadèmic com en la comunitat lingüística, convertint-lo en una figura destacada en el camp de la lingüística catalana.
La seva dedicació i compromís amb la llengua i la cultura catalana són un exemple inspirador per als estudiants i professionals del camp de la lingüística, i la seva influència continua sent rellevant en el desenvolupament i la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i més enllà.