Entrada del blog

Arxius del blog

Entrada del web
(bibiloni.net)

Cercador de notes

Contacte privat

Contactar amb Gabriel Bibiloni

 


  RSS 2.0

 

Pàgines de llengua i sociolingüística elaborades per l'autor

 

Com s'ha d'escriure?

 

 

Web recomanat

 

Web recomanat

 

Web recomanat

Alguna barbaritat lingüística més?

(04/11/2005)

Avui no em queda més remei que tornar a parlar de Catalunya Ràdio, més exactament de l'inefable model lingüístic de l'emissora. En aquest blog podríem dedicar-los una secció diària amb el títol d'aquest post i amb premis ABLM inclosos.
A l'emissió matinal hi ha una secció en què una especialista dóna orientacions per a fer algun exercici físic per a mantenir el personal una mica més en forma. Ahir parlaven d'una cosa que Antoni Bassas anomenava repetidament agulletes. Una manera curiosa de parlar espanyol fent veure que es parla català. Però l'especialista convidada el corregí tot exhibint una curiosa alternativa: tiretes. Tot d'una m'he posat a fer una peregrinació per tots els diccionaris, webs i altres fonts lexicogràfiques, però no he trobat el més nínim rastre de les fantàstiques tiretes. He anat al diccionari del IEC, al de l'Enciclopèdia, a l'Alcover-Moll, al Termcat, a la Neoloteca, al Cercaterm, i res. A punt d'entrar en l'estat de desesperació, el diccionari castellà-català de l'Enciclopèdia m'ha encès la llum. Diu això:

agujeta f (cordón) tireta, cordó, trossador. (en los músculos doloridos) adoloriment m sing, cruiximent m sing, fiblades, punxades.

Es veu que l'espavilat assessor ha passat per aquí. Però no ha sabut llegir el diccionari: només ha vist tireta i s'ha emocionat amb la paraula, perquè, així en plural, s'assembla força a l'espanyola, almenys totes dues acaben igual (agujetas-tiretes). Per si encara no ho entén li diré que la primera accepció de l'article del diccionari (tireta, cordó, trossador) fa referència a un cordó per a cenyir el gipó, la falda o alguna altra peça de vestir; res a veure amb el dolor muscular. Si vol una bona paraula per a traduir agujetas basta que pensi que a Mallorca absolutament tothom en diu esbraonament. És clar que supòs que els amics de Catalunya Ràdio s'estimaran cent vegades més una paraula espanyola que una de mallorquina.


Respostes: 10 comentaris



Sí, Gabriel, jo també em vaig esborronar tota en sentir la paraula en qüestió. A ca nostra de ben petita em varen ensenyar que el dolor muscular de què parlava en Bassas es deia "esbraonament", i ja ha plogut d'aleshores ençà, fins i tot ha fet qualque bona barrumbada.

Ah, m'agrada la idea d'instituir els premis ABLM... començant pels comentaristes esportius de la nostra benvolguda i mai ben ponderada PP3 (perdó, IB3!) tendrien un futur de no dir!

Ho ha dit Caterina (04/11/2005)



També ho vaig escoltar per la ràdio, anava en cotxe i més tard no vaig tenir temps de telefonar-los o enviar-lis un correu electrònic. M'hagués agradat que qualcú altre ho hagués fet, crec que estic segur de que en Basses ho hagués acceptat i incorporat. Gràcies.

Ho ha dit Joan Vicenç (04/11/2005)



Al racó es parla del tema de les "agujetas"...

http://racocatala.com/forum/llegir.php?idf=6&fil=968

Ho ha dit Jaume (07/11/2005)



Certament és sorprenent que la cosa de les tiretes continue apareguent a Catalunya Ràdio, ja que és un clàssic de La Nit dels Ignorants que va quedar ben resolt ja fa uns quants anys.

Ho ha dit Miquel Boronat Cogollos (07/11/2005)



Crec que no n'hi ha prou que traduïm el substantiu "agugetas" per "esbraonament" perquè n'hi haurà que traduiran "tengo agugetas" per "tinc esbraonament". Convé que aclarim que la forma genuïna, en aquest cas, és "estic esbraonat".
Vinc a dir que, de vegades, a un substantiu foraster no té per què correspondre-hi, a l'hora de parlar, un substantiu català. De vegades és tota l'expressió que canvia. Un exemple: Per dir "Juan es pelirrojo", a mi, en lloc de "En Joan és pelroig", no us sona mil vegades més natural "En Joan té els cabells rojos"?
Una manera molt subtil de menar el nostre benvolgut idioma català de cap a la destrucció per la via de la seva assimilació a l'espanyol és fer correspondre a un substantiu foraster, un substantiu català; a un verb foraster, un verb català; a un adjectiu foraster, un de català. No, no i no: cada idioma té la seva manera de construir les frases i les expressions. I la llengua catalana, amb l'espanyola, no hi té res a veure més que les arrels comunes amb el llatí, que compartim amb tota la resta de llengües neollatines. No ho sé: és com allò de dir sempre "molestar" allà on podríem dir "fer nosa" o sempre "treballar" allà on podríem dir "fer feina".

Ho ha dit Jordi Caldentey (07/11/2005)



Completament d'acord. És una idea que volia afegir i ara el comentari d'en Jordi Caldentey ho fa innecessari.

Ho ha dit Gabriel Bibiloni (07/11/2005)



Per cert, al País Valencià "estem cruixits" (pronunciat sovint "estem cloixits"). També és una bona solució, com la mallorquina.

Ho ha dit Héctor (12/11/2005)



Darrerament no deixen de sorprendre'm. Fa poc al 33, a la sèrie "Els barbars - Els vikings" va sortir el mot "BARCU" a tort i a dret tot referint-se als vaixells dels vikings. Els senyors del "Barco fantasma" (ara taxidermistes) duen estar satisfets!

També ahir, a "La nit al dia" parlava una aturada francesa amb aquest text sobreimprés: "Zira - Parada".

Què esperen per popularitzar el "busson" i el "sellu" ?

Ho ha dit Josep Maria Rovira (12/11/2005)



Si voleu en propòs un altre cas. La "violència de gènere" perseguida per la RAE ara s'ha de dir en espanyola "violència domèstica" i l'altre dia llegint un llibre ortogràficament pudent al meu institut, "El diari vermell del Flanaghan", em trob ja l'hispanisme "violència domèstica".

M'agradaria que algú comentàs quina és més barroera i, com ho hauríem de dir, en català, de forma no interferida.

Ho ha dit c cabrera (12/11/2005)



De manera inexplicable, es "Diccionari 62 castellà-català diu: "agujeta f. [dolor muscular] tireta". Una traducció absurda i a damunt en singular.

Una altra badada de sa mateixa obra: s'única traducció catalana des castellà "buscar" ès "buscar", no "cercar". Increïble, però ben cert.

Ho ha dit Lluís Cerdó Fernández (14/11/2005)