L'Heptàgon

A l'Alguer he participat en unes magnífiques Jornades d'Intercanvi per a Estudiants, organitzades per Acció Escolar Congrés de Cultura Catalana, que han reunit devers tres-cents nois, d'edat entre catorze i divuit anys i procedents de diversos llocs dels Països Catalans. Allà vaig compartir taula rodona amb Josep Espar i Ticó, un home que ha dedicat molts d'anys dels molts que ja té a la defensa de la llengua i del país. A la seva manera, que és òbviament tan respectable com altres maneres. Durant la seva intervenció exhibí l'entusiasme que sempre l'ha caracteritzat i, com un avi ple de saviesa i experiència, intentà transmetre'l al jovent que omplia l'àmplia sala. No defraudà els qui ja l'havien sentit altres vegades i tragué la imatge de la fruitera amb set pomes, pomes amb diversos gusts i colors que enriqueixen la sola i única fruitera. El moment en què es mostrà més enèrgic va ser quan va amollar un vehement "No als Països Catalans", que va despertar una bona part dels presents, que abans de la proclama es podien veure amb els ulls clucs i amb el cap fent lents i discrets desplaçaments verticals. Fins i tot és possible que algun dels qui en aquell instant es desxondien, que lògicament no havia seguit el discurs, amb la desorientació del moment es pensàs trobar en un acte de Nuevas Generaciones. Però no, l'orador només deia no a una denominació; un no, tanmateix, que és una de les seves profundes conviccions. Espar és un home de fe, també de gran fe en la curiosa teoria que diu que s'han de construir els Països Catalans, però no s'han de dir Països Catalans, perquè aquesta denominació provoca rebuig entre els qui rebutgen la idea de construir els Països Catalans.
El senyor Espar, denominacions a part, vol salvar la fruitera; per això ha llançat una nova iniciativa per a promoure l'ús de la llengua que s'afegeix a les moltes que omplen el seu currículum. No sabem com serà; només sabem que es dirà l'Heptàgon, un nom que ningú no podrà deixar de relacionar a la primera amb un altre polígon dins el qual pantaixen moribundes –assassinades– una partida de llengües i cultures, entre elles una part de la nostra. Set pometes té el pomer, però si rescatam de l'oblit la pomarrina del Carxe, l'Heptàgon podria ascendir a la categoria d'octàgon sense dificultats. I encara si consideràvem les Balears com a quatre pomes en lloc d'una, tindríem un hendecàgon de la rotunditat d'un renec. També sabem que porta un subtítol tan contundent com Comunitat internacional de llengua catalana, que a mi em provoca unes ganes desficioses de saber quantes són les nacions implicades en aquesta cosa tan internacional. També set?
Benvinguda sigui una altra iniciativa que ofereix feina i entreteniment a tants de patriotes sempre disposats a treballar incansables en qualsevol parada que surti de la llum dels lluminosos. En aquest país tindrem moltes mancances, però si d'una cosa anam sobrats és d'iniciatives per a la promoció de la llengua. És a dir paradetes incomptables que es dediquen a fer el mateix.

Respostes: 3 comentaris

Compartesc amb el senyor Espar una certa reserva cap als "Països Catalans". Més que res, perquè mai no he pogut aclarir quants són. Si ara ens parlen de la Pomera de les Set Pomes -poma amunt, poma avall-, fa dècades que circula el mite del Pi de les Tres Branques, i tot plegat em resulta un misteri comparable al de la Santíssima Trinitat...
Potser perquè sóc més jove, no m'atreviria a proposar cap agermanament internacional del fet nostre. Ja en faria més que prou amb una comunitat nacional de la llengua catalana.

Ho ha dit Jaume Lafont (14/11/2005)

Comunitat Internacional de Llengua Catalana és una denominació encunyada per l'alguerès Carles Sechi i que, certament, és feliç, perquè permet d'entrada que andorrans, algueresos i nord-catalans s'hi sentin ben aixoplugats sense gaire esforç ni convenciment (és una manera d'atraure sense estridències amples capes socials que, a hores d'ara, ens manquen). A més, és una denominació potent i ambiciosa i no s'ha de prendre en sentit etimològic de 'inter nationes', sinó en l'ús que avui hi donem. Alternatives possibles com Comunitat Interestatal o Comunitat Transfronterera tenen tanta precisió terminològica com poc atractiu. Tot projecte i nom ha de poder engrescar.
D'altra banda, el Projecte Heptàgon vol ser un moviment i vol sumar, no pas duplicar, triplicar o, cosa pitjor, restar. Avui, com ha quedat clar aquest diumenge passat (dia 20 de novembre) a Poblet, on ens hem aplegat una vuitantena de persones d'arreu dels territoris, no hi ha ningú que s'adreci a l'immens teixit associatiu (formalitzat o no i de l'índole que sigui) de tots set territoris (que el Carxe ens dispensi). Llengua i consciència identitària són indestriables: per mor de la llengua treballem per la consciència col·lectiva i per mor de la consciència col·lectiva treballem per la llengua. Com a moviment, ens adrecem a entitats i grups escampats arreu i que no són atesos ni ningú no s'hi adreça. Tot i que ens sàpiga greu, cap entitat no pot dir avui legítimament que ho cobreix tot.

Ho ha dit Joan Maluquer i Ferrer (21/11/2005)

És molt senzill: digueu-ne "països de llengua catalana", com deim "països de llengua alemanya" als països alemanys, etc. Així (països de llengua catalana) figuraven els nostres països en els mapes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Els únics mapes dels països catalans (en minúscula, potser?) que han tengut l'aval de les institucions dels diferents països: la Generalitat Valenciana de Lerma, el Govern Balear de Cañellas, la Generalitat de Catalunya de Pujol, el govern andorrà... La idea, és clar, també era de l'admirat senyor Espar i Ticó. O almanco, en aquell llunyà 1985, la defensava amb el mateix fervor que avui: "no als Països Catalans". Molt bé, senyor Espar!!! Força i pàtria! O pàtries.

Altres opcions? La Catalanitat? (Com la Hispanitat). Em sembla que no funcionaria: massa "català". La Catalanofonia? (Com la Francofonia). Massa poc. La Comunitat catalana de nacions?(La British Commonwealth). Massa polític. "Eurorregió"? Valenta nyoscla! "Bacaval"? (Com Benelux) No ha convençut ningú. "Corona d'Aragó": inexacte i arcaic. "Aragó sense Aragó"? me provoca un amic. Prou de dir dois! "Catalunya" a l'estil de Pep Guia? No: Catalunya és el Principat. La "Catalunya Gran"? Pitjor: sona a segle XIX, a Itàlia irredempta. El millor encara serà tornar a l'inici: "països de llengua catalana". O Països Catalans, amb majúscula potser?

A Internet ho hem aclarit: .cat és la comunitat lingüística (els països de llengua catalana) i .ct seria la Catalunya estricta, la Catalunya política realment existent, la Catalunya-territori, la Catalunya-demarcació.

Però atès que dir-nos "punt cat" és horrorós, i atès que nosaltres, aquests "nosaltres" del país on responen "bon dia" quan deim "bon dia", potser ja no som una nació, potser no som ni una comunitat lingüística, però som encara (per quant de temps?) una literatura, propòs que ens intitulem, gloriosament, República de les Lletres Catalanes. Llarga vida a la República!

Ho ha dit Antoni Llompart (21/11/2005)