Curts de gambals i curtíssims d'escrúpols
(17/12/2005)
El problema no és que tres o quatre individus sense el més mínim sentit del rídícul, o simplement que "no hi són tots", facin el pallasso i muntin una "Academi de sa llengo baléà" i facin una gramàtica. El problema és que hi pugui haver un diari que en faci notícia i els dediqui una pàgina. Cosa que vol dir que aquest presumpte mitjà de comunicació ha arribat a un nivell de degradació que demana una mica d'anàlisi. Ja no és una qüestió d'ideologia sinó de decòrum professional. Si a un país normal hi hagués algun diari que donàs reiteradament la categoria de notícia (amb una pàgina sencera) al fet que qualsevol boig digués animalades, com que l'anglès deriva del rus o que les papallones són mamífers, rebria suport de cap institució en forma de publicitat o altres? Com es repartiria, en cas afirmatiu, la vergonya entre els curts de gambals, el diari i els responsables de les institucions?
Sa foto que il·lustra es comentari ès de sa portada des llibre 'Polèmica d'en Pep Gonella', però en Gonella mai va defensar s'existència d'una "lléngo bêléà" diferent de sa catalana i sa valenciana. Al contrari: va escriure que "es mallorquí constitueix un català més pur i manco castellanitzat que es que empren certs intel·lectuals fabristes" (plana 135 des llibre).