El discret engany de la burgesia (principatina)

Una senyora nascuda al Principat i resident a Mallorca es queixa a Catalunya Ràdio que el RAC (Reial Automòbil Club de Catalunya) utilitza només l’espanyol com a llengua de relació amb els clients de les Illes. Ni la revista que aquests reben ni els papers que l’empresa posa a la seva disposició coneixen el català per a res.
És un fet tristament conegut i repetit que moltes empreses principatines, quan s’instal·len a les Balears o al País Valencià, actuen lingüísticament com si s’implantassin a Almeria. Tots tenim a la memòria el comportament indigne de Caprabo al País Valencià i no del tot clar a Mallorca. Algun dia d’aquests comentaré alguna cosa de les companyies principatines que s’anuncien en espanyol a IB3.
Naturalment, les empreses cerquen el negoci i actuen –també pel que fa a la llengua– en funció de les expectatives empresarials. Alguna part de culpa –però no m’atreviria a dir en quin grau– deuen tenir les societats balear i valenciana si els negociants poden arribar a la conclusió que el català no és un factor a favor dels seus interessos. Però el que m'interessa ara no és això, sinó trobar maneres de defensar el meu idioma amb eficàcia. I una manera hauria de ser la solidaritat entre tots els membres de la nostra comunitat nacional. Si les empreses principatines que menyspreen el català en els territoris catalans de fora del Principat veiessin com per aquest fet són severament castigades pels catalans del Principat, potser ho repensarien. Ho repensarien si veiessin que els consumidors de tots els Països Catalans actuen com un bloc compacte. És una eina que podria donar rendiment si sabéssim posar-nos-hi i emprar bé els recursos (no cal dir que Internet és una meravella, i tots encara tenim al cap el cartell d’Alcampo, per no parlar de coses més repugnants). Els catalans del Principat que tenen per norma no donar beneficis a aquells qui menystenen la llengua del país basta que estenguin el principi a tots els qui menystenen el català –siguin catalans o estrangers– a qualsevol part de la comunitat catalana. I com és possible que la Generalitat de Catalunya hagi donat un premi a la normalització lingüística, o una cosa així, a una empresa –esmentada més amunt– que ofèn els catalanoparlants a una part del nostre territori?
Naturalment, les empreses catalanes tenen la mateixa obligació moral que les empreses de fora del país de respectar el català quan actuen aquí. Però sempre s’havia dit que la burgesia principatina, aquesta que ara no vol etiquetar els seus productes en català, havia estat l’artífex de la recuperació de la llengua i de no sé què més. No caldria revisar qualque cosa?

Respostes: 4 comentaris

D'acord amb l'article. Si la gent principatina es desvetlla en el tema del RAC, especialment pel que fa a la seva agressió linguística als territoris de parla catalana, a la vegada també ho podria fer en el de la R de Reial o Real, si fa. Salut i gràcies. JVLC

Ho ha dit Joan Vicenç (19/12/2005)

Totalment d'acord amb el teu article però val més oblidar-se del suposat paper de la burgesia principatina per recuperar la llengua. Va ser més una campanya d'imatge que res més.
Jo sóc principatí. Sóc soci del RACC perquè només a través d'ells em vaig poder assegurar el cotxe i van ser els únics que m'atenien en català sempre. Després de 2 anys amb ells ja n'estic fart. La qualitat lingüística de la seva web és deplorable (la versió catalana no ho és al 100%, està mig amagada i fa vergonya). A més, si els telefono des del mòbil, sempre m'atenen primer en castellà. Aquests dies m'estan perseguint perquè renovi amb ells. El més probable és que els digui que no pel preu excessiu que em volen cobrar i pel poc respecte per la meva llengua. El problema és que TOTES les altres empreses asseguradores són pitjors. O em volen cobrar encara més o m'atendrien abans en swahili que en català. No serem els conscienciats de sempre els qui farem que hi hagi un canvi en aquest tema. Els governs han de començar a moure el cul. Especialment un govern del que tots esperàvem molt més.

Ho ha dit Miquel (19/12/2005)

Jo sempre m'havia pensat que tant podia ésser independentista i patriota un home de dretes com un d'esquerres. Bé, de fet, ho continuu pensant. Però resulta que, a Catalunya, tant al Continent com a les Illes, la burgesia no té més pàtria que la butxaca.
A la Catalunya Central, la burgesia és esclava d'Espanya perquè l'ha de menester com a mercat on col·loca les seves produccions i no té prou altesa de mires com per cercar mercats alternatius al dels seus amos polítics, lingüístics, ideològics, fiscals i de tots els ordres. Però a les Balears encara és pitjor: els mercats de la burgesia hotelera són, principalment, l'alemany i l'anglès. Però així i tot encara s'arrosseguen mil vegades més com llimacs tant de pensament, de paraula, d'obra i d'omissió davant la colonització castellana. A Mallorca ni tan sols cerquen fer veure que estimen el país.
Si jo era ciutadà d'un país normal, sé cert que tindria inquietuds polítiques. Però no sé gens ni una mica si seria de dretes o d'esquerres. O de centre. Però, trobant-me a la nació on em trob i encara més a la regió de la nació on em trob, no tinc per triar. De la nostra burgesia no hi ha res, absolutament res de bo a esperar.
Crec amb la idea d'En Gabriel Bibiloni d'anar creant un espai pancatalà de solidartitat al marge del nostre llastimós empresariat, que no té cap inconvenient a etiquetar qualsevol producte en dos, quatre, o vint idiomes si li convé però que tot són excuses de mal pagador a l'hora d'etiquetar en la llengua pròpia. No tenen dignitat. Vendrien sa Pàtria -i sa mare- per un contàiner d'ampolles de xampany. Fan llàstima! Són tan pobres que no tenen res més que doblers.

Ho ha dit Jordi Caldentey (19/12/2005)

També he sentit la queixa per Catalunya Ràdio i a part del sentiment d'indignació que poguem sentir molts, també he sentit tristesa. És tant trist que ens passi això. Que ens tiram pedres sobre el taulat.

Estic amb tu que cal una reacció per combatre aquestes actituts burgeses.
Quin fàstic aquesta colla d'encegats pels diners, capaços de vendres la dignitat per quatre rals.

Ho ha dit Darreraelmirall (20/12/2005)