No ho facis, Esquerra

Aquests dies tots els endevinadors, astròlegs i nigromàntics diuen que es farà una gran escenificació de discrepàncies profundes, suades de sang per a posar-se d'acord, espera desesperada de miracles que no arriben..., però en el darrer moment hi haurà acord i s'oferirà al Principat un estatutet desnerit i descalcificat (tal com estan les coses no pot sortir res més). I tots voldran fer creure que és un gran avanç per a Catalunya o que era l'únic avanç possible. I després què? A esperar vint-i-cinc anys per a una altra oportunitat? A contemplar impotents com els governs de torn –tripartit, bipartit o nopartit– van administrant un tediós dia a dia d'un país humiliat i que haurà vist ensorrar-se una vegada més la il·lusió de trobar una sortida per al seu problema?
El PSOE-PSC ja fa temps que hi està apuntat. CIU no sé com podria explicar als seus electors aquell no (presumptament) enèrgic dels dies anteriors al trenta de setembre i aquest hipotètic sí a un estatut incomparablement inferior. I Esquerra, creu que algú la podria prendre seriosament pel partit que ha de portar el país a la sobirania? No ho faceu, que no us ho perdonarem.

Respostes: 4 comentaris

...tantes d'oportunitats d'esdevindre qualcú al món i a l'història, i ja ho veieu... Mancades. Ens fan dentetes i llavors ens trenquen la ferramenta a cops de covarda culata.

Esquerra féu el pàmfil associant-se i estintolant els espanyols del sabater pudent. Aquell jorn nefast deixí d'ésser d'esquerra republicana. Encara seré esquerrà i republicà, què altre hi ha? Mes no pas còmplice d'aquells farsants.

El senyor pilotaire Oleguer tingué una altra gran oportunitat d'esdevindre un altre magnífic Xirinacs, i la perdé. I malaguanyat tot el jovent qui n'esperava meravelles. Aprenem tost, els catalonis, a beure amarg.

Per ell farà, el senyor Oleguer _ i tants d'altres qui sense que els costés tampoc gaire no saben surar fins on hagués calgut.

S'estimen més un mos d'argila ara que no una perenne estàtua de marbre al nostre cor _ o on sigui...

I ara Esquerra podria fotre un cop de porta ben sonat i tornar a fer'ns pujar al tren que va a algun lloc, i no pas a l'aiguabarreig de la desaparició...

Si ens esperem una miqueta...?

Cal dir tanmateix que l'esperança és força nàquissa...

Massa avesats a rebre.

Ho ha dit vilòbit (24/12/2005)

Personalment demanaria a Esquerra que no afluixes en res de res, que els poses del nirvis, que no deixes de fer referències a la nació completa i que, en rompre's les negociacions tiràs cap al dret de l'autodeterminació, si cal, deixant d'anar a Madrid per res, confiant només amb nosaltres. Gràcies.

Ho ha dit Joan Vicenç (24/12/2005)

Idò jo crec que ho ha de fer i, obviament ho farà. La política és l'art del que és possible i els polítics catalans saben que ara és la primera oportunitat de modificar l'estatut, dels darrers vint i cinc anys.

Serà fins i tot mal d'aconseguir que es tornin a donar les mateixes circumstàncies que ho permeten ara en les properes dècades.

Que us assembla poc ? Es discutible i matitzable, però dona prou recorregut per a configurar un nou statu quo i una nova configuració de l'Estat.

Ho ha dit Pep (24/12/2005)

Malauradament pinten bastos.
Ens donaran misèria i l'acceptarem com sopa bobes, que n'arrivem a ser de messells.

Ho ha dit JosepArnau (30/12/2005)