S'acaba la comèdia
(22/01/2006)
Ho va dir Jordi Pujol: "La missió del nacionalisme [el seu] és governar Catalunya. Tot se subordina a aquest fi". Avui s'ha pogut comprovar un cop més que dins aquest tot, hi entra trair les aspiracions nacionals dels catalans de la manera més vil possible. La conxorxa PSOE-CIU podrà fer que el primer governi a Espanya i el segon a Catalunya, però serà en una Catalunya frustrada, desanimada i sense perspectives. Els mitjans fidels al nou pacte ja han començat la campanya d'ensarronament i de fer passar un vedell magre per bèstia grossa. Esquerra Republicana culmina amb una sonada coça al cul una trajectòria de cops baixos que va començar en el moment de la constitució del tripartit. Ha quedat sola –i potser és culpa seva–, i els espanyols de dreta i d'esquerra ara somriuen feliços davant la impossibilitat de la gran coalició nacional. Però Esquerra té una gran ocasió de començar avui mateix a retornar la il·lusió a molts de catalans i fer un salt important cap endavant. Pegarà un cop de puny a la taula, s'apartarà dels botiflers i s'unirà al seu poble indignat, o s'afegirà penosament als qui ens volen deixar orfes d'il·lusió? Aviat ho sabrem.
Estic d'acord amb com ho dius. Esquerra toca dir no i no pot de cap manera dir que ara toca això i quan tinguem més vots ho farem d'una altra manera. ERC té la oportunitat de posar-se al costal del poble català i confiar en nosaltres sols.