Entrada del blog

Arxius del blog

Entrada del web
(bibiloni.net)

Cercador de notes

Contacte privat

Contactar amb Gabriel Bibiloni

 


  RSS 2.0

 

Pàgines de llengua i sociolingüística elaborades per l'autor

 

Com s'ha d'escriure?

 

 

Web recomanat

 

Web recomanat

 

Web recomanat

Idioma valencià, segona part

(09/02/2006)

Avui s'ha aprovat el nou Estatut del País Valencià. Era una magnífica ocasió per a resoldre el problema de la llengua, i hi havia la possibilitat real de resoldre'l. El responsable que no hagi estat així és el PSOE, que, amb altres partits, tenia majoria suficient per a fer-ho. La solució era una cosa tan senzilla com explicitar a l'Estatut que valencià és una altra denominació de la llengua catalana. Però els socialistes valencians han sacrificat la llengua als seus (suposats) interessos electorals o, fins i tot, a l'obediència a una central a la qual ben poc importen els interessos valencians.

Aquests dies m'he inflat de sentir que la introducció de la fórmula idioma valencià representa la consolidació de la secessió lingüística. Hi ha hagut crides als socialistes dels Països Catalans perquè no votassin la dita fórmula, tot i que han acabat votant-la sense cap mania. Però allò que s'ha de recriminar als socialistes no és que hagin preferit idioma valencià a valencià, que al cap i a la fi és el mateix, sinó que no volguessin introduir l'aclariment sobre la identitat de la llengua que assenyalava més amunt.

Ara ja està fet, l'Estatut ja no es tocarà, i és qüestió d'usar-lo a favor nostre. Hauríem de tenir la prudència de no repetir com a maquinetes que el nou Estatut consagra definitivament la secessió lingüística. Primer perquè no és ver, i, segon, perquè no fos cosa que els jutges ho arribassin a creure. La veritat és que les coses ara no estan pitjor que abans. En tot cas, igual. Ja vaig dir fa poc que els enunciats el valencià és l'idioma oficial de... i l'idioma valencià és l'oficial de... són estrictament equivalents. En els dos casos el valencià és considerat idioma. I en els dos casos res no impedeix de continuar mantenint, com han fet els tribunals, que valencià i català, idioma valencià i idioma català són sinònims. Però és que, fins i tot, les coses es poden mirar de tal manera que la fórmula l'idioma valencià sigui menys secessionista que la fórmula el valencià, en què hi ha una clara substantivació. En el sintagma l’idioma valencià el mot valencià pot ser un adjectiu, qualificador del substantiu idioma, equivalent al complement dels valencians o del País Valencià. Idioma valencià pot ser el subjecte de la frase impecable, en tots els sentits, l'idioma valencià és el català. Una frase sintàcticament equivalent a el president valencià [del País Valencià] és Francisco Camps. Vaja, que les coses es poden enfocar de diverses maneres. Aquesta és una, i aquí queda per si pot servir en alguna situació en què calguin arguments.
Però el problema no és si es diu valencià o idioma valencià. El problema és que no es diu —malgrat que tothom ho sap, fins i tot els secessionistes— quin és aquest idioma.


Respostes: 11 comentaris



Em sembla que val la pena assenyalar que no és la mateixa cosa dir "el valencià" que "l'idioma valencià".

De fet, "idioma" es mot format a partir de 'ídios', que vol dir "particular". Així, doncs, "idioma valencià", vol dir, llengua particular (=exclusiva) dels valencians.

Certament, els mexicans no tenen cap problema a dir que parlen "l'idioma espanyol". És natural: no els passa per la clepsa de dir que parlen "l'idioma mexicà".

Ho ha dit Jordi Minguell Roselló (10/02/2006)



Moltes gràcies per distingir el que és essencial del que és accessori. És essencial saber que poc ha canviat quant a la llengua al País Valencià respecte del que van establir els primers socialistes (Ciscar, per exemple). I és accessori tot el rebombori socialista actual per a no res. Per cert, també és accessori (i autodestructiu) pensar (i dir) que el nou Estatut ha formalitzat la separació lingüística del País Valencià, quan tot continua, pel cap baix, igual --o millor inclús, si ho interpretem com assenyales.

Ho ha dit Miquel Boronat (10/02/2006)



Gabriel:
Em sembla molt encertat el teu punt de vista i la interpretació que fas del flamant Estatut valencià en el tema de la llengua. Totalment d'acord: s'ha fet molt de soroll per no fer cap canvi substancial. De fet, si el PP li ha donat suport, deu ser que no ens aporta res de bo, als valencians. En fi, haurem de continuar lluitant, com sempre, per defensar obvietats i haurem de creuar els dits perquè ara no apareguen els il·luminats de sempre que, a partir de la senzilla identificació entre "llengua" i "dialecte", comencen a demanar la creació de titulacions de Filologia Valenciana i altres collonades. Allò que és realment preocupant és que es deixen passar oportunitats com aquesta per deixar clares per sempre les coses essencials i per no haver de dedicar tant de temps a defensar, públicament i privada, les veritats més elementals.

Ho ha dit Joan (11/02/2006)



Completament d'acord amb la primera part del teu text: si el nou estatut diu, literalment, això que tu esmentes, res no ha canviat de substancial respecte de l'anterior; ni ara hi ha més motius per "consagrar" el secessionisme que abans.
No estic tan d'acord, però, amb la segona, especialment amb la comparació que hi fas: seguint amb el teu raonament, la frase "L'idioma valencià és l'oficial del País Valencià", en tot cas, seria una redundància de l'estil de "El president valencià és aquell que governa al País Valencià".

Ho ha dit Pere (11/02/2006)



La part del post que poses en qüestió és més accessòria. Només volia dir que, parlant en general, "idioma valencià" pot tenir diversos valors. Fins i tot es podria argumentar que la frase "L'idioma valencià és l'oficial de la Comunitat Valenciana" pot significar "L'idioma del País Valencià (o sigui el català) és l'oficial de la Comunitat Valenciana". Davant un tribunal, si és que arriba el cas, cadascú pot esgrimir els arguments que pugui. Aquesta era la idea.

Ho ha dit G. Bibiloni (11/02/2006)



Efectivament. D'acord, doncs.
Fa algun temps que vaig llegir (i no puc recordar qui n'era l'autor, però juraria que era un jurista especialitzat en temes lingüístics, relacionat amb la Universitat d'Alacant) que la llei no pot canviar la naturalesa d'una cosa preexistent, i ell es referia concretament a les llengües. Dit d'una altra manera: a efectes legals, igual faria que en l'estatut valencià digués "mallorquí" on ara diu "valencià".

Ho ha dit Pere (12/02/2006)



Belnvolgut amic,

El problema de la llengua,com sempre, i pense que vosté té el mateix problema, és de concepte : els valencians NO VOLEM RES DE PAÏSOS CATALANS. Un mexicà no té problema en dir que parla espanyol perqué no n'hi ha un imperialisme de un atre país o comunitat, davant el fet que parle la mateixa llengua que un altre. El valencià és una denominació utilitzada des de fa segles , amb nissaga de sang, a València ( per molt que els independentistes catalans o mallorquins,minoría fins i tot a les vostres comunitats ), vuillgau utilitzar el País Valencià ( graciós quan considereu que els valencians som catalans, perqué si són un país ... ) i este és el gran problema que tenim. El día que es respecte per vosaltres el fet que com feia gent com Josep Plá, que volia la seua llengua sense entrar en temes polítics de imperialismes de un país, que almenys València, mai va pertànyer, la situació millorará. Efectivament, la política llinguística a València es nefasta, tot i que crec que la injerència de gent que no té res que veure amb València, com vosté o gent de fora, es pitjor encara. Els problemes dels valencians els tenims que sol.lucionar nosatres, els valencians, no gent de fora. Jo no le dic a un mexicà com té que parlar la seua llengua i quin són els seus arrels. Per cert, parle de este article. No parle de la seua tasca de filòleg, tasca que respecte, ja que la seua llengua es la meua, però la seua ideología és la de un 1% al " País Valencià".

Salutacions de un valencià de Orpesa ( molt lluny de València ciutat,que per als pancantalanistes es considera el mal de tots els mals ).

una abraçada,

vicent

Ho ha dit vicent (13/02/2006)



Els qui no voleu Països Catalans no sé per què us heu de preocupar si els qui en volen només són un 1 per cent. Si els qui volen allò que jo no vull fossin un 1 per cent del meu país jo estaria feliç feliç.
Per què ha de ser imperialisme el simple fet de voler anar junts? Anar junts, perquè els qui van junts sempre tenen més força que els qui van separats. Això és imperialisme? I totes les federacions que en el món es fan i es desfan, començant per la mateixa Unió Europea són imperialisme? No heu observat que totes les formulacions de Països Catalans, tant independentistes com no, postulen una federació dels diversos territoris històrics en peu d'absoluta igualtat?
Dieu que "els problemes dels valencians els tenim que solucionar nosaltres". Us puc assegurar que això exactament és el jo més desig, si és que aquesta opinió no és una pèrfida "injerència externa".
Gràcies per llegir el meu blog i per considerar-me amic.

Ho ha dit G. Bibiloni (13/02/2006)



Gabriel,

La teua pàgina es molt bona, de debó, i per això sempre entre dins per a llegir els articles de llengua. Ara,repeteixo ( o repetisc ,dona igual ), jo soc de poble, sempre parle valencià-català o com vullguis dir-ho,però,com la inmensa majoría dels valencians,pense que no es pot barrejar política i llengua. Jo sóc d'Orpesa, valencià i espanyol, i sense cap problema.Si tu penses que el teu pais es un anomenat Països Catalans, perfecte, però n'hi ha que tindre molt en compter els sentiments de la gent. La gent no vote PP o PSPV perquè siga manipul.lada, vota perquè ells pensen que és el millor per a ells. Jo , votant del Bloc,no m'agrada gens que partits de fora de València,com ERPC,o CiU, em diguin com tinc que parlar, com tinc que sentir-me i menys un assagista com el Joan Fuster.

Com tu dius, em preocupa no aquest 1% a València, sinó partits com ERC que parlan de València com un protectorat, discutint com tenim que parlar, que si els blavers, els espanyolistes i demás espardanyades, jo pense que n'hi ha un problema de coneiximent de la realitat social de València, perquè la gent está almenys açí, al nord de Castelló i molt a prop de la vora de la frontera amb Catalunya, amb l'intromissió constant políticament parlant , del del nord. I és clar, això no fa bé per a la nostra llengua comuna...

¿ Coneixes el cas de Nabarra ? N'hi ha molta gent, que per la barrejada entre política i euscara, ha deixat de parlar el basc.. i no vull això a València.

Considere que tenim una llengua comuna ,rica i en futur, pero no un futur comú,parlant políticament. I almenys, fins que les eleccions no diguin un altra cosa, pensem aixína la majoría dels valencians ( i no només el del cap i casal ). A mi m'agradaria que un mallorquí parlés a la TV3,o un de Castelló a la vostra,sense problemes polítics... com sempre en aquest país.

Per cert,fantàstic la teua tasca com filòleg...

Per a quan una investigació teua de el Carxe murcià, a on encara parlan un valencià antic?

salutacions

Ho ha dit vicent (16/02/2006)



Mira, Gabriel, no és central, en la meua opinió, preguntar-se ara si una fórmula estatutària és secessionista o no ho és, o fins a quin punt, o si la d'ara ho és més o menys de la que ja teníem. Que ja ho era, evidentment. Personalment, diria que ho és més. Un pas més. Tot i això, és admirable el teu esforç quan analitzes les fórmules emprades al text. El secessionisme lingüístic, ho deien més amunt des d'Orpesa, és un conflicte, principalment, dels valencians. De molts valencians, dels valencians de València, sobretot, perquè a Castelló o a Alcoi no tenim cap problema en reconéixer que la nostra llengua és la catalana, encara que no ho pose en un paperet signat per súbdits de Madrid. El conflicte s'agreuja, aquest és el tema. "Idioma valencia" no és una fórmula innocent, no gens. És criminal. Está en el camí, ja no del secessionisme, sinó de l'anihilació de la llengua catalana al País Valencià, que és l'objectiu. La nova f´romula pot servir per a obtenir efectes jurídics contra especialitats universitàries, en el llenguatge de l'administració, en les escoles... Aprofita, sobretot, per a fer rendibles polítiques de Madrid. Com els morts i les víctimes del terrorisme. No li llevem ferro al que ja en té. I molt. Dius que no cal clamar contra el secessionisme, no massa, no sigue cosa que... No siga que... Molts n'estem farts d'això, del "no siga que..." Cal bramar. I molt. I més encara. El que faça falta. Jo no deixaré de fer-ho.

Ho ha dit josep (27/02/2006)



Que quedi clar que en tot el que he escrit no hi ha el més mínim àmim de menysvalorar la maniobra consistent a reforçar el secessionisme emprant la fórmula "idioma valencià". Dic que el secessionisme s'atacava posant a l'Estatut que "valencià" i "català" són sinònims a tots els efectes. Un cop posat això, ja poden dir "idioma valencià" o el que vulguin, que el secessionisme s'hauria acabat. I el PSOE, que amb altres partits tenia majoria, hauria pogut fer-ho.

Ho ha dit G. Bibiloni (27/02/2006)