Entrada del blog

Arxius del blog

Entrada del web
(bibiloni.net)

Cercador de notes

Contacte privat

Contactar amb Gabriel Bibiloni

 


  RSS 2.0

 

Pàgines de llengua i sociolingüística elaborades per l'autor

 

Com s'ha d'escriure?

 

 

Web recomanat

 

Web recomanat

 

Web recomanat

Problema lingüístic

(21/02/2006)


Jaume Matas, aquest senyor que el matí diu que el finançament que es preveu en l'Estatut de Catalunya és nefast nefast i el vespre manifesta que vol per a les Illes el mateix finançament contra el qual recull signatures, ha dit fa molt poc que a les Balears no hi ha problema lingüístic. Deixant implícit que a la Catalunya de la voracitat nacionalista sí que n'hi ha.

Deu ser com els xeics àrabs, que, com que ells van ben grassos i lluents, no tenen temps ni ocasió per copsar la misèria que afecta la majoria dels seus conciutadans. El senyor Matas, i els seus, no en deuen tenir, no, de problema lingüístic. Si responen en espanyol a tot mortal que els adreci la paraula en aquesta llengua, si duen els fills a escoles on el català és tan sols una assignatura que s'aprova dient "setse yutyes d'un yutyat menyen fetye d'un penyat", si alguns parlen en espanyol als fills sense que ningú no els tiri a la cara la defecció, si els sembla la cosa més natural el predomini total i absolut de l'espanyol en l'oferta de mitjans audiovisuals i productes culturals i d'oci que tenen a la seva disposició, evidentment que no tenen cap problema lingüístic. Com n'han de tenir?

Però els qui volem exercir de ciutadans normals d'un país que té una llengua normal, adreçant-nos a tothom en aquesta llengua i responent a tothom en aquesta llengua, sí que en tenim, de problema, quan pelacanyes acabats d'arribar ens diuen no le/te entiendo amb el mateix posat amb què ho dirien a un coreà, o quan ens miren com si fóssim fòssils de l'època dels carros de parell. Els qui són portats a comissaria i maltractats per parlar en català a uns agents uniformats sí que en tenen, de problema lingüístic. Els qui no podem usar el català en comunicar amb uns serveis d'atenció al públic que pagam amb la mateixa moneda que els altres sí que en tenim, de problema lingüístic. Els qui voldríem la normalitat de rebre totes les informacions de les empreses en la llengua que parlam, com fan a altres bandes, i no ho podem tenir, sí que en tenim, de problema lingüístic. Els qui volem mantenir un idioma mil·lenari, sí que en tenim, de problema, en veure que els joves que el parlen aviat acabaran xampurrejant una deixalla fonètica i sintàctica d'allò que va ser aquest idioma.

Però sobretot en tenim un, de problema lingüístic: que el català de cada cop més s'evapora de la nostra societat enmig de la tranquil·litat dels qui de bona fe creuen que no hi ha problema lingüístic i la desvergonya dels qui ho saben i ho neguen. O no és un problema, perdre un idioma?


Respostes: 6 comentaris



Un lema: la procreació és la solució. N'autorís l'ús lliure a tota manifestació patriòtica, sempre que siguin pronunciats tots els hiats.
Així mateix, cal adoptar una atitud com la que explica el meu àlies. Sense concessions als híbrids.

Ho ha dit Tonieta, la Polla Rossa (21/02/2006)



Realment, sembla increïble que algú s'atreveixi a dir en públic que a les Illes Balears no hi ha un problema lingüístic, perquè n'hi ha un i és ben gros. Entre altres coses, l'Estatut diu que jo tenc dret a viure plenament en català. Fins aquí molt bé. Però també diu que un castellanoparlant té dret a viure en castellà. Llavors on acaba el meu dret i on comença el seu? Com puc viure en català si, per desgràcia, el cinema és en castellà, la publicitat és en castellà, l'administració també i així la major part de les coses que usam en el dia a dia. L'únic que jo puc exercir d'aquest dret que tenc és a parlar en català a tothom. Com garantir el meu dret si la majoria de gent no hi parla, ni el vol aprendre? Llavors, el meu dret no està garantit ni se'm permet exercir-lo amb normalitat com si ho fan els que parlen espanyol. I no en parlem del que passa quan algú intenta exercir el teu dret. I sinó que ho demanin a tots aquells que n han patit les conseqüències, d adreçar-se en català a les autoritats, d expressar la seva opinió... És una situació que ha de canviar ja perquè a mi m'agrada gaudir dels meus drets i ja que estic obligada a complir els deures, m'agradaria que el meu dret fos un deure per tots aquells que tenen un dret que es converteix en deure per a mi. Avui en dia, no es pot negar que a les Balears hi ha problemes lingüístics. Senyor Matas, no ens vulgui prendre el pèl.

Ho ha dit Eulàlia (21/02/2006)



Problema lingüístic? Oi que no n hi ha senyor Matas? Hi ha res més bonic que passejar per Palma i sentir-te enmig de el paseo de la castellana ?

Senyor Matas...no em faci riure...

Ho ha dit Ripoll (21/02/2006)



La immensa majoria de polítics i mitjans de comunicació de la Catalunya continental que hi ha entre la Sènia i els Pirineus, idolatrats pel seu catalanisme, també afirmen que a Catalunya no hi ha problema lingüístic. I en realitat, per molt que bordin, plorin i exclamin des d'espanya afirmant que l'espanyol hi és en perill, el català no es troba massa millor que a les Illes Balears malgrat les polítiques que des de l'Administració s'apliquen per fomentar-ne l'ús.
Crec que el problema és que pràcticament tothom ja ha descartat que saber català sigui una eina necessària per sí sola. L'obligatorietat del català sempre s'acompanya de l'obligatorietat del castellà. Aquesta situació és absurda i ridícula, i a llarg termini sempre implicarà una situació de resistència del més dèbil (per nombre de parlants a nivell mundial), fins que aquesta resistència es dilueixi pels efectes de la immigració i del propi cansament d'una societat que haurà de justificar el fet de conèixer i parlar dues llengües indistintament, amb l'agreujant de que una serà compartida amb centenars de milions de parlants i l'altra (essent optimista) només per una desena i busques que, a sobre, també serà competent en l'altra llengua.
Agafant la darrera pregunta de si és un problema o no perdre un idioma, des del punt de vista dels liberals, no crec que sigui cap problema. Tan sols deu ser un maldecap menys. Crec que pensen que si tot el món parlés una sola llengua la vida seria millor. I, en el cas dels espanyols, si és la seva, molt millor. Els és absolutament igual la pèrdua de riquesa a tots nivells que això implicaria. A més, com que molts d'ells són simples urbanites que utilitzen un llenguatge bàsic per referir-se bàsicament a una sèrie de serveis que són presents arreu de les ciutats del món occidental i no tenen vida fora d'allò, no notarien la pèrdua de riquesa que implicaria que hi hagués un parell de milers de llengües menys al món. Em refereixo als que viuen en el món professional que només utilitza paraules com: cine, marketing, TV, hotel, DVD, plotter, mass media, fashion, consulting, broker, pizza i que no tenen ni la més punyetera idea de què és una aixada, una frontissa, una cadernera, un verderol, la matafaluga o els gangarangans. Ni els importa saber-ho. No sé si m'explico...

Ho ha dit Tatxenko (21/02/2006)



La possibilitat de que les llengues més petites que no siguin defensades amb tot un aparell d'Estat desapareguin és avui en dia una evidència.

Si fins i tot a Suècia hi ha por de que l'anglès, amb el temps, vagi suplantant el suec... que en direm del català a les Illes, per exemple. Ja ni parlo de l'aragonès, una de les meves llengües.

Avui en dia si una llengua ha de tenir alguna "chance" de sobreviure ha de ser defensada de forma ferma, amb mides de tot tipus. Això sí, a mi m'agrada el plurilingüisme, o sigui que no veig incompatibilitat en que les mides a favor del català vagin en contra de ningú. Val més sumar. A favor
de tots i en detriment de ningú.

Ho ha dit Chuan Chusé Bielsa (03/03/2006)



Amb el nou Estatut del Principat que es preveu que s'aprovarà tot i les retallades (millor dit, estassades), s'ha equiparat el català al castellà pel que fa als drets i deures lingüístics dels ciutandans de Catalunya (no les persones, ja que sinó, els jutges, pobrets, encara haurien d'aprendre el català a Catalunya i a més, ballar sevillanes a Andalusia).

Tot i aquest avenç, que ja hauria d'haver-se aconseguit durant la transició, tinc certs dubtes si aquesta equiparació de drets i deures serà suficient per assegurar el futur de la llengua. Segons el meu parer i crec que la història de les llengües em dóna la raó, el bilingüisme és el període de transició de passar a una llengua a una altra, no perdura per sempre. Per tant, de la mateixa manera que els biòlegs, científics i polítics vetllen per a què una espècie animal sobrevisqui i es mantingui l'equilibri de l'ecosistema, els científics i polítics d'arreu també haurien de preservar els àmbits geogràfics de les llengües per a preservar els ecosistemes lingüístics perquè cada vegada que es perd una llengua, les altres perillen.
Fins i tot a Andorra, on el català és oficial el català té dificultats.(Encara que mai he he entès, dins la racionalitat, les pressions del govern espanyol al govern andorrà per a què als seus instituts de batxillerat el català, tan sols, fós una assignatura optativa)

Ho ha dit Marc de l'Empordà (15/03/2006)