El blog de Gabriel Bibiloni

Nou Avui

Ja tenim el nou diari Avui. És evident que amb una imatge nova i millor, diuen també que amb continguts nous i amb més coses noves. Llàstima que no hagin renovat també el(s) responsable(s) de la llengua i els criteris lingüístics. Això sembla que continuarà igual. És a dir que si un redactor decideix escriure enguany, darrer, cercar o digué, toparà amb l'implacable llapis vermell que li reemplaçarà aquests mots pels que usen els veïns de l'escala del corrector. I continuarà el sisplau, l'esclar, el sigut, el recolzar el govern, el nòvio, el xòfer, el convence'l,... I és que els qui a començament dels 80 van fer la "revolució" del que es va anomenar català light continuen en els llocs en què astutament van saber instal·lar-se, i fent la seva feina de deturpació de la llengua. I els qui manen sembla que continuen sense entendre de què va la història.
Salut al nou Avui, molta sort i gràcies pel pdf, una meravella.

* Postat per G. Bibiloni el dia 28.09.05 @ 05:06 PM

Cara i creu del Consell d'Europa
La cara és que la institució recomana d’arbitrar mesures que augmentin la competència del català en els funcionaris, especialment els de l’administració de justícia, i advoca per la política d’immersió lingüística en el sistema educatiu del País Valencià i de les Illes Balears. Ni el govern espanyol ni els governs lingüicides valencià i balear en faran el més mínim cas –el govern balear ja ho ha dit clarament–, però és molt important que una insitució del pes del Consell d'Europa digui aquestes coses.
De la creu destacaria dues coses: una que el dictamen considera l'Estat espanyol com un àngel custodi en la política de protecció de les llengües "regionals i minoritàries". Aquí la cosa de fons és la següent: les institucions europees actuals són una emanació dels Estats que conformen Europa, entre els quals els que més pesen són els Estats nacionalistes arrasapobles del s XIX. I aquests Estats, en funció dels seus interessos, han distribuït les llengües del continent en dos sacs: el de les llengües nacionals, beneficiàries de les seves polítiques de la llengua nacional; i les altres, les que l'Estat-nació jacobí va condemnar primer a l'extinció i ara tolera mentre romanguin en la indigència. A aquestes llengües els han posat l'etiqueta de llengües "regionals" i "minoritàries". I com a tals només poden aspirar a les engrunes de pa que cauen als cans a la taula dels amos, quan aquests volen deixar-les caure. Per això, com que el català ha aconseguit arribar a alguna tallada de carn, els "experts" del Consell d'Europa consideren que la política lingüística a Espanya és una meravella. L’error també és a la nostra banda. Del moment que acceptam que el català és una llengua regional o minoritària hem begut oli, perquè hem acceptat l'estatus de llengua mereixedora d'almoines compassives. No, no i no. En cap circumstància ni en nom de cap estratègia es pot acceptar que el català sigui considerada una llengua regional o minoritària. El català és una llengua nacional, amb els seus drets com a tal disminuïts o segrestats. Només reivindicant aquests drets i rebutjant que ens encabeixin en el sac dels desgraciats presumptament congènits, per molta solidaritat que aquests ens mereixin, podrem aspirar a una cosa que vagi més enllà de les almoines.
Hi ha, a més, una altra creu que no podem deixar passar per malla: el report segrega el valencià de la llengua catalana. El que diu sobre el valencià és allò que diu el blaverisme pur i dur (In the context of the overthrow of the Arab domination, in the XIIIth century, James I of Aragon annexed the Kingdom of Valencia to the enlarged Kingdom of Aragon, comprising also Catalonia and the Balearic Islands. The Kingdom of Valencia nevertheless kept its own language, which was named Valencian. At the end of the XV century, writers such as Joan Esteve and Jeronimo [sic] Amiguet statet that Valencian was the native language of Valencia). En tot moment el valencià és considerat una llengua diferent de qualsevol altra de l’Estat –tot i que es constaten les “semblances” amb el català– i és tractat sempre dins un apartat propi. El govern lingüicida valencià ja ha corregut a proclamar que la institució europea els dóna la raó. Crec que, a part d’investigar què ha passat aquí, és urgent que les universitats catalanes, l’Institut Joan Lluís Vives i l’Institut d’Estudis Catalans s’adrecin al Consell d’Europa exigint una rectificació immediata en aquest punt.

* Postat per G. Bibiloni el dia 26.09.05 @ 09:51 PM

Ajuntament da Barsalona

«Sóc artista, castallera, ... guitarrista, trompatista, bataria, ... contacontas, ... asportista, ... sóc maditarrània, alegra i diversa, sóc cívica i sóc da Barsalona. Saps qui sóc? Sóc la Marcé.»

Sembla que els de l'Ajuntament de Barcelona són un cas impossible. Ja fa molt que van començar a delitar-se en el joc de la transgressió de les normes lingüístiques, amb aquell Barcelona posa't guapa, amb el qual volgueren fer-se els progres i els moderns. I el guapo –i moltes altres modernors– va acabar al sac del diccionari. Ara han decidit de promoure aquesta lacra social que és la fonètica xava com a marca de personalitat del cap i casal. És obvi que un anunci de Barcelona ha d'anar en xava; si no, no seria de Barcelona, sinó de la ruralia jocfloralesca. En xava era el polèmic anunci de la Mercè que fa poc van retirar de la circulació, i no precisament pel xava. I ara hi tornen amb aquest altre que reemplaça el personatge bandarra i madrilejant per aquesta polifacètica tan composteta. Però sempre en xava indefectiblement. I se'n senten orgullosos, els molt banastres.

* Postat per G. Bibiloni el dia 23.09.05 @ 05:26 PM

Ikea
He rebut un mail en què em demanen que enviï aquest missatge a IKEA.

Benvolguts senyors,

Com a client d'IKEA, els agrairé que la web de Mallorca de la seva empresa posi a la disposició dels clients mallorquins el seu catàleg i tota la informació en català, com ho han fet a les webs de Badalona i de l'Hospitalet.

Aprofit per donar-los l'enhorabona per la publicació del catàleg en la llengua pròpia de les Balears i els anim a ampliar significativament el respecte a la població mallorquina a la seva botiga de Palma amb l'ús de la seva llengua.

Salutacions,

I ja ho he fet. Si vosaltres ho voleu fer, l'adreça és cliente.pmi@ikeasi.com

* Postat per G. Bibiloni el dia 22.09.05 @ 10:06 PM

Ràdio nacional
Avui hi ha futbol. Juguen el Barcelona i el València en el Camp Nou. Una emissora de ràdio regional valenciana (Ràdio 9) transmet el partit, i el comentarista (Josep Rovira) va repetint una i altra vegada que el València guanya. Al mateix temps, una emissora regional sud-principatina (Catalunya Ràdio) també transmet el partit, i el comentarista (Joaquim M. Puyal) va repetint una i altra vegada que el Barça perd. De sobte el Barça fa un gol, i el comentarista de la ràdio regional valenciana ho relata capmoix i amb veu pansida, mentre que el de la ràdio regional sud-principatina expel·leix estentoris i incontinguts crits d'eufòria. Tot normal. Està molt bé que hi hagi ràdios regionals (i televisions) pròximes a la gent. El problema és que no tinguem també una ràdio nacional (i una televisió) per a retransmetre els partits de futbol i per a retransmetre la vida, aquesta sobretot, des d'una òptica nacional. No, senyor Puyal, senyor Sarsanedas i companyia: aquí no hi ha cap ràdio nacional.

* Postat per G. Bibiloni el dia 21.09.05 @ 11:23 PM

Amb la mateixa bandera

I ja que hi som, i ha sortit el tema de les banderes, aixec la mateixa que vaig aixecar a final dels setanta i principi dels vuitanta, quan un ampli col·lectiu de persones vam intentar –infructuosament, clar– que l'Estatut de les Illes adoptàs la bandera històrica de les quatre barres netes. Doncs aquests dies m'he entretingut fent unes pàgines sobre heràldica i vexil·lografia de les Illes Balears, que potser podran servir per a fer surar un poc la veritat històrica damunt la manipulació i la mentida. Meravella d'Internet.

* Postat per G. Bibiloni el dia 20.09.05 @ 12:08 PM

Simplificacions històriques
Fa temps que tenia necessitat de dir-ho i avui ho he descarregat en el Diari de Balears. Crec que s'està abusant d'una visió reduccionista de la història: la visió idíl·lica d'un regne de Mallorca privatiu de seixanta anys de durada, que es pretén convertir en pilar de no se sap quina identitat i al servei de no se sap quins interessos. Amb aquella vella idea que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat, es van repetint mil vegades mentides com la del rei Sanç i la bandereta del morat. I es dóna força a una simbologia que està pensada únicament per a esborrar-ne una altra. Ho podeu llegir avui al Balears (aquí una versió permanent).

* Postat per G. Bibiloni el dia 20.09.05 @ 10:09 AM

.cat
L'aprovació avui del domini .cat és una notícia fantàstica. Primer perquè ara existirem a Internet, cosa que serà un magnífic –i sobretot utilíssim– atenuant de la desgràcia de no existir. Segon, perquè és un domini per a tota la comunitat lingüística, que ve a ser el mateix que un domini nacional dels Països Catalans. D'aquest punt de vista és una victòria extraordinària, enmig de tanta fragmentació regionalista que ens ofega.
Lamentablement, l'alegria generalitzada no és compartida, tanmateix, per tots els membres de la família. Un dirigent de CIU ha manifestat que «el domini .cat és estrictament comercial i simplement [simplement!] reconeix una comunitat vinculada culturalment i lingüísticament, mentre que el .ct és el que ens reconeixeria com un país normal» És que no ho som, un país normal, estimats! I la qüestió és: ¿com s'arregla aquesta anomalia, conformant-se tenint elements símbolics d'Estat sense ser-ho (dominis d'Internet, distintius a les matrícules dels autos, seleccions esportives), que és el que CIU sempre demana, o mirant de ser-ho, que és el que CIU durant vint-i-tants anys ha proclamat solemnement no voler? A més, el "país normal" de CIU, amb símbols d'Estat i sense Estat, és només un tros de país, un mig país en què l'altra meitat no hi és, i poc que els importa a ells.
D'altra banda una dirigent del Bloc Nacionalista Valencià ha manifestat «la seua satisfacció per l’obtenció per part de Catalunya del domini .cat i ha demanat a les autoritats valencianes que igual que ha passat en Catalunya, es posen al capdavant de la demanda d’un domini propi [.pv] per als valencians i valencianes." ¿Estau segurs –i segures– que el domini .cat és per a Catalunya?
Decididament estic en contra del domini .ct. No convé, perquè només seria utilitzable per la gent del Principat, i, per tant, seria un altre mecanisme fragmentador del país. Darrere la reivindicació del .ct hi ha inevitablement la reivindicació del .pv (o .cv) i del .ib. Segurament no n'hi haurà cap dels tres, però si n'hi hagués un hi hauria els altres dos (café para todos). Decididament val més un domini "de cultura" que, de fet i a la pràctica, serà un domini nacional d'una nació sense Estat que un domini (o diversos) "de país" d'un país que ni és país ni és complet.

* Postat per G. Bibiloni el dia 16.09.05 @ 09:19 AM

Un monstre

Necessitàvem un instrument per a dignificar la llengua catalana i han creat el que més la denigrarà; necessitàvem un instrument per a integrar els nouvinguts i n'han perpetrat un pensat perquè aquells i els que hi són de sempre pensin que el català és pura inutilitat; necessitàvem un instrument per a recuperar l'orgull de poble i ens n'han endinyat un destinat a fer-nos creure part de la pitjor pijeria forastera. Si voleu saber què és la més baixa de les baixeses, la pèrdua total del sentiment de vergonya, l'abjecció en grau màxim, mirau Encastados de la vida (dimecres a les 23 h a IB3).

* Postat per G. Bibiloni el dia 15.09.05 @ 11:17 AM

Manual d'història

Trescant per les pàgines del Consell de Mallorca he trobat aquesta perla. Dades d'interès sobre la història de Mallorca. Diverses coses criden l'atenció: una que Jaume I va tomar Mallorca (i encara no l'han aixecada), una altra que Alfons el Liberal era del barri de Vallecas, i una altra que la història de l'illa s'acaba el 1287. Ni les Germanies, ni la Il·lustració, ni la Renaixença ni la Guerra del 36 tenen la més mínima importància al costat de les fetes d'un tal pre-ceràmic.

* Postat per G. Bibiloni el dia 13.09.05 @ 05:50 PM

Mayte Martín
Avui Mayte Martín ha cantat a la Diada, i ha rebut del públic una xiulada considerable, malgrat el comentari de TV3, que ho ha fet passar per un acte d'una minoria insignificant. De fet, tota la gent d'ordre s'ha apressat a dir que eren quatre i que no representaven ningú. Doncs jo, que sóc respectuós de mena, també vull des d'aquí llançar la meva contundent, virtual i metafòrica xiulada a la cantant. Però no perquè canti flamenc, que és un gènere que m'agrada molt –tal com sona–, ni tan sols perquè n'hagi cantat a la Diada, ni perquè hi hagi cantat en espanyol –tot i que ho consider un error dels organitzadors, per motius diversos–, sinó per un fet tot altre: un dia d'aquests la vaig sentir en una llarga entrevista que li va fer Xavier Grasset a Catalunya Ràdio; una entrevista en la qual es va expressar tot el temps en espanyol, descomptant un ritual bona tarda al començament i un ritual moltes gràcies al final. I, a més, va fer altiva ostentació del seu desentendre's de la llengua del país, acompanyada d'un "soy más catalana que nadie". Doncs no senyora: una persona de 40 anys nascuda a Catalunya que no li dóna la reial gana de parlar català no és "más catalana que nadie", per molt que ho somiï. I un país amb dignitat no pot acceptar que cap persona pugui ignorar l'idioma nacional després de quaranta anys de viure-hi. Quina nació ho acceptaria? França, Itàlia, Suècia, Argentina, Espanya? Doncs la meva xiulada, extensiva a tots els barruts capaços de viure a un país menyspreant la seva llengua.

* Postat per G. Bibiloni el dia 11.09.05 @ 02:08 PM

L'escàndol dels doblatges
El fet que en una comunitat lingüística com la nostra, relativament petita i amb un territori compacte (la mar no necessàriament ha de dividir), s'hagin de fer tres doblatges diferents d'un mateix producte (posem una sèrie de dibuixos animats) per a tres televisions autonòmiques indica que les coses van molt malament. IB3, com Canal 9, ha decidit no passar cap producte amb doblatge del Principat, que són els que ja estan fets i oferits gratuïtament als canals esmentats. Darrere la feta hi ha una clara voluntat de fragmentar la llengua per a fer-ne folkore, i d'esmicolar la comunitat lingüística per a fer-la inviable, però també hi ha un fet que no hauria de passar inadvertit a cap polític de l'oposició: el doble (o triple) doblatge és una vertadera i escandalosa malversació de diners públics de dimensions colossals. N'he fet aquest article al Diari de Balears.

* Postat per G. Bibiloni el dia 06.09.05 @ 09:08 AM

Vergonya

Ara mateix he acabat de veure l'anomenada gala inaugural d'IB3. Me l'he passada tota, no per masoquisme, sinó per necessitat de conèixer la realitat que m'envolta, per penosa que sigui. Per tant, escric aquesta opinió en calent, i es notarà. El programa ha estat una exhibició difícilment superable de xabacaneria, vulgaritat, provincianisme, autoodi i automenyspreu. Si aquesta obertura és una premonició –com sembla– del que serà el canal anam ben servits. Una televisió tan bilingüe havia de fer la festa d'obertura amb un presentador parlant en espanyol i un altre (una presentadora en aquest cas) en català, però un català amb un to i unes maneres propis del pitjor teatro requional. Acompanyats tots dos pel pallasso impresentable Agustín el Casta, la trista gràcia del qual consisteix només a parlar espanyol amb accent mallorquí i a ficar paraules indígenes en el seus penosos numerets. Aquests, com tot el programa d'avui, i com passava amb el teatro requional, porten ben clar el missatge que el català només serveix per a fer riure. Una televisió tan bilingüe havia d'oferir avui totes les cançons en espanyol, fent una miserable excepció amb l'aborigen Cris Juanico, a qui han deixat compassivament cantar una cançoneta. Això és IB3, una televisió creada per a fer propaganda política de la dreta cavernària, per a promoure les vergonyes locals, com el Casta, i per a denigrar la llengua catalana. Això és el que pot donar de si la incultura pepera, ensenyorida d'aquestes infortunades illes. Déu meu, quanta vergonya.

* Postat per G. Bibiloni el dia 05.09.05 @ 12:49 AM

Jas bilingüisme

El Govern de les Illes Balears no s'oblida de la seguretat dels ciutadans i ha col·locat aquests plafons a les infinites obres de les carreteres que eixampla, desdobla, desquadruplica o autopistitza. Del que sí que sembla que s'ha oblidat és del fet que el país té una llengua, que, a més, és oficial, i que les lleis diuen que s'ha de promoure i tot això. Dos anys després de la campanya electoral n'hi ha que ja no es recorden ni d'aquell bilingüisme redemptor que predicaven. Deu ser que en el fons hi creuen ben poc.

* Postat per G. Bibiloni el dia 03.09.05 @ 08:50 PM