Aquest curs escolar que és a punt de finalitzar
m'agradaria que fos històric. Com històric
va ser, ara fa just vint-i-cinc anys, el curs 1978-79.
Refrescant
la memòria, aquell llunyà curs va ser el
darrer en què no es va ensenyar català.
Sembla difícil de creure, però és
així. La nostra llengua, la pròpia de les
Illes Balears com estableix l'Estatut d'Autonomia, no
s'ensenyava a les escoles.
Permeteu-me
només una cita literal d'aquella època,
la del títol del Reial Decret que signava a Palma
-curiós, no?- el Rei Joan Carles I. Textualment,
en castellà, diu «Real Decreto 2193/1979,
de 7 de septiembre, por el que se regula la incorporación
al sistema de enseñanza en las Islas Baleares de
las modalidades insulares de la lengua catalana y de la
cultura a que han dado lugar». Aquí queda,
perquè molts, que tenen no sé quins problemes,
n'aprenguin.
Després
d'aquest Reial Decret, impensable sense l'article 3 Constitució
de 1978, un extens cos normatiu ha permès, i consolidat,
un model educatiu propi que té en la nostra llengua
i la nostra cultura els elements essencials de formació
i aprenentatge dels nostres joves i infants. De tots,
dels que han nascut aquí i dels que ho han fet
fora de la nostra terra.
A més
a més, la Llei de Funció Pública
de 1989 va determinar que per accedir als llocs de feina
públics s'havien de demostrar un nivell concret
de coneixements de llengua catalana.
Sempre, quan
un comença, s'ha d'esperar un temps per aconseguir
els objectius. Així, durant vint-i-cinc anys el
nostre sistema educatiu ha anat progressant perquè
els escolars adquirissin aquests coneixements, i pot resultar
fins i tot comprensible que, durant un cert temps, s'establissin
exàmens específics fora del mateix sistema
educatiu per avaluar-los. Són els famosos, i temuts,
exàmens de Nivell A, B, C,... Però l'existència
d'aquestes proves s'ha de considerar com a una situació
anormal o extraordinària i només aplicable
a aquelles persones que han cursat els seus estudis a
un altre territori.
Crec que ha
arribat el moment de normalitzar d'una vegada per totes
aquesta situació i homologar el Títol de
Graduat en Secundària, això és 4t
d'ESO, amb el certificat de coneixements mitjans de llengua
catalana. Dit d'una altra manera, que en acabar ESO tothom
que tengui aprovat el català tengui automàticament
el Nivell C de català!
Així
de simple. Si volem que els nostres joves s'acostin a
la nostra llengua és amb mesures en positiu, i
no fent-la antipàtica, com ho aconseguirem.
On s'ha vist
mai, a quin país, que després de vint-i-cinc
anys d'iniciar un procés de normalització
lingüística encara faci falta «la prova
del nou» per donar-li la benedicció? Els
nostres joves han de poder fer oposicions estudiant només
el temari específic de la convocatòria sense
haver de tornar-se a examinar de català. Ja ho
han fet! Perquè no s'examinen també de castellà?
O de matemàtiques? O de...? I no es tracta de llevar
traves perquè sí o de davallar el coneixement
de la nostra llengua. No, és simplement que o el
nostre sistema educatiu funciona o ens ho hem de fer mirar.
Unió
Mallorquina sempre ha apostat pels joves. Són el
nostre futur. Amb aquesta proposta allò que cercam
és que se sentin atrets per la nostra llengua i
s'esforcin a estudiar-la, aprovar-la i a usar-la. I si
saben que tendran les portes obertes al món laboral,
ja es preocuparan de no suspendre-la!
Vint-i-cinc
anys després tornam a estar en disposició
de fer una nova passa per facilitar a la nostra joventut
que estimi la nostra llengua. És per això
que m'agradaria que aquest curs 2003-04 fos històric,
i que el títol d'ESO sigui igual al Nivell C de
català.
