Fins ara s'ha aplicat a les zones amb menys famílies
catalanoparlants

El Govern ampliarà el curs que ve el pla pilot
d'elecció de la llengua d'aprenentatge de la
lectoescriptura a nous centres.

D'aquesta manera, el sistema ideat per la Direció
General d'Administració i Inspecció de centres
s'aplicarà a més dels onze col·legis on es desenvolupa
en l'actualitat.

Fins ara, la prioritat del Govern ha estat implantar
aquesta iniciativa a Palma i a l'illa d'Eivissa, que
són les zones que concentren més immigració i menys
catalanoparlants d'arreu de les Balears.

El pla pilot ofereix la possibilitat d'elecció de la
llengua d'aprenentatge als pares i mares dels alumnes,
sense incomplir el decret de mínims. És a dir, que els
infants aprenen a llegir i a escriure en castellà
però, alhora, reben almenys un 50 per cent de la resta
de l'ensenyament en català.

Aquesta iniciativa només és possible aplicar-la en
l'ensenyament infantil, entre els tres i els sis anys.
A més, el pla és entès com una «atenció a la
diversitat».

Amb l'aplicació de la mesura el curs actual, el Govern
del Partit Popular (PP) feia comptes complir una de
les seves promeses electorals més polèmiques.
Tanmateix, l'Executiu encara no ha trobat (o no ha
volgut trobar) la fórmula per garantir l'elecció de la
llengua d'aprenentatge entre la resta d'alumnes
escolaritzats. Fins ara aquesta possibilitat topa amb
tota la normativa sobre normalització lingüística que
és vigent a les Balears.

Curiosament, la majoria de pares i mares que han pogut
escollir la llengua d'aprenentatge per llegir i
escriure dels seus fills s'han estimat més que sigui
el català. Això contrasta amb el fet que la majoria
dels centres triats són en zones on el català no es
parla gaire. En aquest sentit, la Conselleria
d'Educació reconegué que moltes famílies
castellanoparlants han optat perquè els seus fills
aprenguin a llegir i a escriure en català per, així,
facilitar-ne la integració en la nostra societat.