La doblerada que el Govern Matas amolla a Asociaciación Familiar constitueix una prova inqüestionable que a aquesta terra la dreta més dura i combativa contra la llengua pròpia i estatutària té totes les benediccions per continuar endavant amb la seva tasca. Aquest grupet va més servit i engreixat amb doblers públics que les peces d'artilleria de la División Azu. I la pregunta és obligada: on va l'Executiu balear per aquest camí? Si els que s'oposen més decididament a la normalització lingüística tenen tants suports, quina esperança els queda als que dediquen tants d'esforços a la defensa de la llengua pròpia? L'actual situació de Balears comença a fregar l'absurd. Cada cop són més evidents les passes públiques tendents a potenciar els que minusvaloren o neguen un dels valors més preuats del nostre Estatut: la llengua catalana. En els darrers anys s'han produït fets mals d'entendre: la dissolució de la Junta Avaluadora de Català, l'equiparació de titulacions que posen en perill del bon coneixement del català, el decret de trilingüisme... I ara se sap que també bitlletó a balquena per a la dreta més dura en matèria lingüística. Ens trobam davant un procés de clara involució i de fre als avanços de les darreres dècades en matèria lingüística. I no s'escatimen mitjans econòmics per aconseguir-ho.