El
Govern balear anuncia la seva sortida de l'Institut Ramon
Llull
Matas, que no donà explicacions, digué que
«s'ha de passar pàgina i partir de zero»
J. TORRES. Palma.
El Govern balear abandona de manera definitiva l'Institut
Ramon Llull, encarregat de promocionar la cultura i la llengua
catalanes a l'exterior. Després de reunir-se amb
el màxim responsable de la Generalitat, Pasqual Maragall,
el president Jaume Matas defensà la necessitat de
«passar pàgina» i començar de
zero. Així, va explicar que la sortida és
«més condicionada per les circumstàncies
que per voluntat pròpia». I garantí
que se cercaran mecanismes nous de col·laboració
que, fins i tot, puguin intensificar les relacions.
En
presència de Maragall, Matas donà per sabuts
els «malsentesos» que han conduït a la
situació actual i que s'iniciaren en fer-se pública
la proposta catalana perquè la filòloga
mallorquina Aina Moll fos la directora de l'organisme
sense que s'hagués consultat primer el Govern balear.
Des
d'aleshores, l'Executiu Matas ha criticat les formes i
les decisions del tripartit en el si de l'Institut fins
que, segons el president, «les circumstàncies
ens han menat a aquest acord». Amb tot, la decisió
del Govern balear no afectarà la pervivència
de l'Institut, que continuarà l'activitat sota
el control de la Generalitat.
«Hem
decidit posar el comptador a zero», assegurà
Maragall, el qual considerà «més prudent
fer ara un pas enrere per poder-ne fer dos endavant».
Amb tal objectiu els dos executius es reuniran en una
cimera a Barcelona abans de Sant Jaume i que servirà
per «començar a caminar junts amb més
confiança que fins ara». En questa trobada,
afirmà Matas, s'intentarà «refer el
camí que ara desfeim, de manera més ambiciosa
i amb més projecció de futur, si és
necessari».
El
responsable balear no volgué aclarir si els mecanismes
de col·laboració cultural s'establiran ara
a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics,
però va deixar clar que «no tornarem a cometre
els mateixos errors que ens han conduït a una situació
no desitjada per ningú».
Després
de recordar els vincles històrics i culturals entre
ambdues comunitats, Maragall augurà «una
relació molt més sòlida que en qualsevol
altre moment de la història precedent» i
advertí que s'inicia «una etapa enormement
positiva» i «sense imposicions de ningú».