El món cultural i l'oposició titlla de «disbarat» la decisió de l'Executiu
Malgrat tot, també critiquen durament la posició de la Generalitat

S.B/AGÈNCIES. Palma.
La decisió presa pel Govern balear d'abandonar l'Institut Ramon Llull va ser durament contestada ahir tant des de la política com des dels sectors culturals. Tots estan d'acord que el desenllaç és «un autèntic disbarat» que, tanmateix, era previsible.

Damià Pons, exconseller de Cultura amb el Pacte i un dels principals impulsors del projecte, explicà que «és un fet del tot lamentable que el consorci se n'hagi anat en orris i que es posi fi a la participació conjunta. L'Institut era vital per a la projecció internacional, i més ara quan la nostra llengua té reptes tan importants com ser llengua oficial a la Unió Europea o la presència a la fira de Guadalajara (Mèxic)».

Per Pons, «el Govern de la Generalitat ha tingut molt poca habilitat i ha fet un excés de partidisme, ignorant que hi ha una igualtat de participació en el consorci. Maragall no ho ha entès i sistemàticament ha tergiversat i contradit l'esperit i la lletra del consorci, fet que ha donat moltes facilitats al Govern per sortir de l'Institut, que és el que en el fons desitjava. Els dos governs han estat còmplices d'una decisió que fa molt de mal a la nostra llengua, i Maragall i Matas entraran a la llarga llista de persones que han fet mal al català durant tota la història».

La diputada socialista Aina Calvo digué que «és una llàstima. Nosaltres pensam que és una eina útil i és una pena que les dues institucions no hagin arribat a un acord per la seva discrepància política que es podria haver debatut en el si de l'Institut. Abandonar-lo és una errada, però el problema es deu a les dues bandes. El que està clar és que nosaltres serem doblement perjudicats, perquè els catalans continuaran la seva política de promoció».

Pel president d'ERC a les Balears, Joan Lladó, «la decisió del Govern d'abandonar l'Institut Ramon Llull no fa altra cosa que posar de manifest la nul·la disposició d'aquesta institució en la defensa i promoció de la llengua catalana».

Per Baltasar Porce, un dels escriptors més traduïts a altres llengües, «aquesta posició és un disbarat, per si mateixa i pel que significa trencar amb una institució que havia unit els dos governs. La posició balear és molt comprensible, perquè la Generalitat els havia tractat a potades».

L'editor Francesc Mol considerà el fet com una «mala notícia. Jo sempre he estat defensor d'una política cultural conjunta de les tres institucions, i que es perdi pel partidisme és molt greu. No ho esperava. El Llull era una gran eina de promoció exterior i als editors ens era molt útil per ser a les fires internacionals».

Per a la vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Antònia Vicens, «La decisió era cercada per Matas des de fa estona. No ha donat cap mostra d'interès pel diàleg». Per Guillem Frontera, escriptor i articulista de Diari de Balears, «la informació transmesa fins al moment és molt pobra per poder entendre clarament el problema, però voldria que això no fos un capítol més en la tasca de valencianització del nostre govern i en els intents de carregar-se totes les coses bones que havia fet l'anterior Govern».

El president de l'OCB, Sebastià Frau, acusà Matas de pretendre «folkloritzar» i «valencianitzar» la llengua traient-la del seu tronc comú, però també criticà la consellera de Cultura catalana, la mallorquina Caterina Mieras, per la manca de «tacte» en les qüestions que devien ser consensuades.

Des de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira (ERC) va mostrar «preocupació». Artur Mas (CiU) i Francesc Vendrel (PP) atribuïren la sortida del Govern a la «prepotència» i «males maneres» de la Generalitat. Vendrell carregà, específicament, contra la consellera Caterina Mieras, a la qual demanà que comparegui amb caràcter «d'urgència» en el Parlament.