Contents

Matas i Maragall posaren ahir el comptador a zero. El català elimina l'herència de Pujol, antic soci del PP, en relació amb Voltor; el mallorquí es lleva de damunt l'herència d'Antich amb la participació balear a l'Institut Ramon Llull. Per fer-ho més divertit encara, convé recordar que Jordi Pujol va sostenir el Govern d'Aznar i que Francesc Antich era el gran valedor fora de Catalunya de Pasqual Maragall. Això és la política. Descarregats del pes del passat, aquests dos presidents que han col·laborat tant en l'esmicolament de les herències respectives, poden mirar el futur perquè han fet una passa enrere, per fer-ne dues endavant. En fi, que Matas i Maragall es necessiten en la famosa euroregió, que té un fonament exclusivament econòmic. La pela és la pela aquí i al Continent. La resta, des del meu punt de vista, són planys ingenus. Amb fuita balear del Ramon Llull no s'atura cap anschluss, perquè la penetració de la cultura catalana no es produeix a través de la paraula escrita, sinó amb la modernitat dels mitjans de comunicació audiovisuals. A les Balears, hi ha més audiència de TV3 que lectors -sigui en català o en castellà. Matas ha consagrat l'espai comunicacional dels Països Catalans a l'única autonomia on es veuen les TV de les tres branques.