Sembla que el Govern de les Illes Balears comença
a adonar-se que ha anat massa enfora en els seus atacs
al professorat i a la llengua catalana. Hi ha signes que
evidencien aquest fet. Supòs que els estrategs
del Partit Popular se pensaven que tot serien flors i
violes, que bastava explicar que tot ho feien en nom de
la llibertat perquè tothom callàs i sotjàs
sense dir ni pruna. Estaven convençuts que podien
trepitjar impunement la llengua dels seus ciutadans i
menystenir tot un sector professional sense que passàs
absolutament res.
Però
la societat ha reaccionat amb fermesa, d'una forma tranquil·la,
però alhora contundent. De res no els han servit
els intents de fer creure a l'opinió pública
que els qui s'oposen a les seves pretensions només
són quatre radicals. Els fets són caparruts:
cada dia surten a la premsa manifests de distints centres
educatius que critiquen les mesures que s'han anunciat,
els costa trobar professors de català que els corregesquin
els exàmens de la junta avaluadora, el seu soci,
UM els comença a fer contrari, se constitueix l'Assemblea
per la llengua i la sala de «Sa Nostra» queda
petita davant l'allau d'assistents, l'OCB convoca una
concentració en divendres a vespre i hi acudeix
un fotimer de gent que els demana que rectifiquin, els
tribunals anul·len el decret d'exempció
de català als funcionaris de més de cinquanta
anys...
És evident
que els comptes els han sortit errats, que les eleccions
són just a su aquí i que l'únic resultat
del seu radicalisme ha estat la mobilització de
molta de gent que feia anys i panys que no se movia per
res. Persones d'ideologia esquerrana o nacionalista, o
ambdues a la vegada que, per desacords amb alguna de les
actuacions de les formacions polítiques d'aquests
àmbits ideològics, les darreres convocatòries
electorals havien quedat a casa seva aquest pic aniran
a votar. Per molt malament que els caigui tal o tal altre
líder polític, o per molt que desaprovin
tal o qual fet d'aquell partit que abans votaven, han
vist ben clar que el Partit Popular és molt pitjor.
La humilitat
no és una de les seves virtuts, així que
no ho reconeixen obertament, ni ho reconeixeran ni rectificaran,
però sí que proven de calmar un poc els
ànims de la gent. Ara anuncien que la televisió
ja no serà del tot bilingüe, sinó que
tendrà dos canals, un de bilingüe i l'altre
tot en català. Per si de cas, emperò, vista
l'oposició d'Unió Mallorquina, els vots
de la qual no són gens necessaris per tirar-ho
endavant, tot s'ha de dir, ho aturaran fins en haver passat
les eleccions de març. Justament ara decideixen
apujar els sous als mestres i professors de l'ensenyament
concertat, per veure si d'aquesta manera divideixen el
sector educatiu i aconsegueixen que aquests centres els
facin costat o, almanco no piulin. El conseller Fiol es
posa a la defensiva i assegura que l'Institut d'Estudis
Baleàrics no tendrà competències
normatives quant a la llengua catalana, sinó que
només elaborarà material didàctic
complementari, ni tan sols farà llibres de text...
Tot per mirar d'espolsar-se la imatge de radicals que
s'escampa entre els ciutadans, molts dels quals comencen
a percebre que el radical no és aquell a qui li
pengen l'etiqueta de radical, sinó qui actua com
a tal. El mal, tamamteix, ja està fet. El març
ja és aquí, i si no anuncien una rectificació
general de la seva política lingüística
tanmateix no aconseguiran passar per moderats davant l'opinió
pública.
