A Mallorca, vivim uns temps interessants i, en certa mesura, apassionants.

Assistim, a diversos nivells, a una guerra a mort entre dues elits que lluiten per esdevenir hegemòniques. Per ventura en lloc de dir «assistim» hauríem de dir «participam» perquè, encara que no pertanyem a cap elit, és ara quan aquells versos de Bertold Brecht prenen tota la seva vigència:

«Qui es quedi a casa quan comenci la batalla, i deixi la seva lluita als altres, aquest, haurà d'ésser previsor.

Perquè qui no comparteix la batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la».

Males notícies per aquells nedadors aficionats a guardar una muda a cada vorera.

Als territoris ocupats de Calvià i Santa Ponça, com també als de Costa dels Pins, els colons espanyols hissen orgullosos la seva bandera i passegen desafiants, disposats a defensar els pams de terra presos als autòctons.

I com que es veu que Santa Ponça i Calvià són zones propícies a les conquestes, d'aquelles contrades ens arriba un prototip de colon de la «nueva Mallorca» de llinatge tan prim com el seu cervell.

Carlos Delgado, el Pinotxo de Calvià, que com més mentides diu, més li creix el nas, és el nou heroi de la unitat d'Espanya i s'apunta a la tàctica habitual de l'aznarisme més naftalític de quan les coses van mal dades, embolicar-se en la bandera espanyola i erigir-se en defensor de la unitat de la pàtria. «El patriotisme és el darrer refugi dels canalles», ens advertí Samuel Johnson.

Pinotxo Delgado amb la seva imatge de motorista d'El Pardo, sense ulleres ni-gorra, no només es permet l'atreviment d'insultar la Festa de la Conquesta amb les seves grolleries sobre la unitat d'Espanya, sinó que, amb la gosadia pròpia dels ignorants, s'atreveix a perpetrar mentides del gruix que el rei Jaume I era espanyol. I, és clar, al nostre Pinotxo calvianer li continua creixent el nas...

I com passa al conte, a Geppeto Matas (qui vulgui continuar amb la ceguesa de no veure que Matas és qui ha engendrat monstres com Delgado i monstruositats com la piscina d'en Pedro Jota, que hi continuï, allà ell...) sembla que se li hagi escapat de les mans l'invent.

Llàstima, perquè justament el municipi de Calvia, juntament amb el de Palma, són els dos municipis on fa més falta fer polítiques d'integració i de cohesió social, però el seu batle s'estima més jugar a Cid Campeador.

Només que en comptes de cavalcar Babieca, cavalca damunt mentides: amb el cas Nova Santa Ponça no beneficià la família Nigorra, Jaume I era espanyol i la Mare de Déu nom Esteve. Efectivament, Carlos Delgado, juntament amb l'huracà que desgoverna Palma, Katrina Cirer, són la confirmació que quan una cosa va malament, sempre pot anar pitjor.

Un Pinotxo amb vocació de Pinotxet.