El conseller d'Educació, Francesc Fiol, demostrà ahir la seva capacitat política en afirmar que té «alternatives» a la protestada homologació de quart d'ESO amb el nivell C de català. Fiol també es mostrà disposat a estudiar «quin tipus de reconeixement es pot fer». No hi ha dubte que aquest és el camí de la concòrdia ara que els professors de català de nombrosos instituts s'han sumat a la petició de l'STEI d'atorgar un aprovat general. El conseller i els professors tenen molt per parlar i per negociar, però sense oblidar mai que, per sobre de qüestions docents, el que està en joc és la supervivència de la llengua pròpia de les Balears, amenaçada com mai per les darreres allaus migratòries.

Si Fiol escolta els professionals i accepta les seves peticions, és molt probable que el conflicte se solucioni sense baralles ni traumes. Aquí del que es tracta és de trobar una fórmula que garanteixi que els alumnes assoleixin el grau de coneixements que exigeix el nivell C. I per sobre d'això, s'han d'esvair les desconfiances i la sensació que la Conselleria d'Educació no fa tot el que podria per formar ciutadans de categoria en la llengua de Ramon Llull i Joan Alcover. La primera inversió de tot país desenvolupat és l'educació. I el primer deure de tot poble és inculcar als joves l'autoestima envers la personalitat pròpia. Sense aquestes premisses no hi ha país i les Balears corren el risc de desaparèixer com a comuniat diferenciada.