ERC i UM en són responsables

Supòs que el lector estarà d'acord amb mi quan consider que el fonament del nostre nacionalisme és la llengua. La llengua és l'element més diferenciador que tenim per identificar-nos. Els partits nacionalistes, defensant la llengua, defensen la nació. Quan els nacionalistes entren a un govern, o fan costat a un govern, ho fan per defensar millor els interessos que els caracteritzen i que no són altres que la llengua, la cultura i l'autogovern. És la seva manera, pensen, de sintonitzar amb les persones que els han votats. A Mallorca i a Catalunya va semblar que teníem la sort de comptar amb partits nacionalistes que podien condicionar l'actuació dels respectius governs. Una actuació que sense ells, tots ho hauríem de saber, seria ben poc considerada amb la llengua i la cultura catalanes, perquè tant el PP com el PSOE són partits espanyolistes (l'un, centralista espanyol, i l'altre, també espanyol, però ara moderadament federalista). Per tant, que el PP i el PSOE, des de la presidència dels respectius governs, hagin dinamitat l'Institut Ramon Llul no pot escandalitzar ningú perquè la defensa de la llengua catalana i de la seva unitat no és una prioritat per a cap dels dos governants. No pot escandalitzar, però escandalitza. Supòs que els comentaristes exaltats que diuen pestes de Maragall i Matas sense esmentar en Carod i na Munar són generalment militants que sempre estan en campanya i proven de destacar allò que troben que són els defectes de l'adversari per mirar d'amagar els propis. En canvi, ningú no ha dit que tant Esquerra Republicana de Catalunya com Unió Mallorquina han estat completament inoperants a l'hora d'aturar el desastre. Quins plans tenien, aquests dos partits, a l'hora de comprometre's amb el PSOE i amb el PP, respecte de la llengua? Es pensaven que la podien deixar, tan tranquil·lament, en mans de partits espanyols? En això els del PSM varen obrar més correctament: dins el govern Antich exigiren per a ells Cultura i Ensenyament. I, gràcies a això, pogueren impulsar la creació de l'Institut Ramon Llull. Per què tant UM com ERC no inclogueren cap clàusula, als respectius acords, que ens protegís d'aquesta casta de clatellades? És un misteri que no he entès mai, però que, vista la manca de reacció dels nacionalistes de base (només acusen Mieras, Maragall, Matas i Fiol), deu tenir molt de sentit. Tant de sentit que a ERC i a UM estan pendents d'altres guerres, gens nacionalistes per cert. El cap d'en Sellarès preocupa molt més que la unitat de la llengua. El cap d'en Sellarès ha provocat una trobada entre en Carod i en Maragall, i no han parlat per a res del Ramon Llull. Deu ser que ERC (que presideix el govern!) no es vol ficar en el terreny de la consellera Mieras, igual que Maria Antònia Munar no es vol ficar (ni pot, diu) en el de Francesc Fiol. El problema haurà de sortir quan UM o ERC demanin el vot dels nacionalistes. Quina utilitat té per a la nostra llengua que els votem si han de fer servir el nostre vot per deixar-la en mans de partits que no la defensen? I si no es preocupen molt principalment per la nostra llengua, quin sentit té que es diguin nacionalistes? Què han de fer Maragall i Matas perquè Carod, Bargalló o Munar diguin prou? Ficar-nos dins trens de bestiar i deportar-nos a Ausvitch? Tant ERC com UM dediquen tots els seus esforços a mantenir les quotes de poder que pactaren amb PSOE i PP. No tenen temps per a gaire més. I el PP i el PSOE, mentrestant, fan camí. Com sempre. De què ens serveixen aquests nacionalistes quan governen?

Joan Mir. Professor de la UIB