Diari de Balears, 15 des 2003

Som ràdio i no serem Papes


Quan una persona és injustificadament exagerada en el compliment d'unes regles que no són més que convencions, en bon mallorquí feim servir l'expressió «és més papista que el Papa». I això és el que podríem dir del PP balear quant al tancament de Somràdio si per un pic fóssim capaços de creure'ns que actuen de bona fe i no per simples interessos polítics o no polítics. L'únic argument que ofereixen per justificar la clausura de l'única radiofórmula que emetia en català a tot el nostre arxipèlag, és que era il·legal. Ara bé, a mi se m'ocorren un munt de preguntes. És ver que era il·legal? I si ho era, de qui era la culpa que ho fos? No hi havia cap manera de legalitzar-la? És l'única ràdio il·legal de les nostres illes? Si n'hi ha més que no s'ajusten a la llei, per què no les tanquen? El PP és igual d'escrupolós amb totes les il·legalitats?

No importa ser molt vius per respondre la majoria d'aquestes preguntes. Comencem:

És ver que era il·legal? Per mi no és gens clar que Somràdio fos il·legal. La va crear un organisme tan poc il·legal com és el mateix Govern de les Illes Balears, fent ús de les seves facultats i seguint les directrius de la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. En aquest sentit Somràdio complia les lleis que el poble de les Balears s'ha atorgat democràticament. En canvi, no la compleix el seu tancament, que aniria en contra de la política de normalització progressiva que prescriuen les lleis abans esmentades. Ara bé, si consideram que la legislació en matèria de mitjans audiovisuals està per sobre de l'obligació de protegir i promoure les llengües de l'Estat distitintes del castellà, tal com diu el tercer paràgraf de l'article 3 de la Constitució, cosa més que discutible, aleshores Somràdio no seria legal.

De qui és la culpa que Somràdio no tengués cobertura legal? Indiscutiblement el culpable és el govern del PP que, quan va subhastar les freqüències de ràdio, no se'n va quedar cap per a poder bastir una emissora pública. Per això el govern del Pacte de Progrés no va tenir més remei que agafar una freqüència lliure. No hi havia manera de legalitzar-la? És clar que sí. I no una, sinó vàries. Haguessin pogut, per exemple, demanar la concessió d'una freqüència al Ministerio de Fomento, que és qui té oficialment les competències. Vistes les amistats que va fer Jaume Matas en el seu pas per Madrid, supòs que si hagués volgut no li hauria costat gaire aconseguir-ho. Una segona solució consistia a rescatar una de les freqüències que en aquest moment són de titularitat privada, arribant a un acord monetari amb l'empresa que l'ostenta.

És l'única ràdio il·legal de les nostres Illes? És de domini públic que hi ha un caramull d'emissores que no compleixen la legalitat vigent. Algunes no emeten des de la població on estan obligades a fer-ho en virtut de la concessió que tenen; altres disposen de més potència de la que tenen autoritzada, amb la qual cosa el seu senyal s'estén per zones geogràfiques on no tenen permís per arribar-hi. També n'hi ha que emeten en cadena, una pràctica que també està prohibida per la legislació vigent. Tancaran també aquestes altres emissores il·legals?

El PP és igual d'escrupolós amb totes les il·legalitats? Que va! Ni a prop fer-hi! Per posar un sol exemple, alguns batles del PP fa anys que tenen ordre judicial de demolició de construccions il·legals i encara és l'hora que ho han de fer complir. Aquestes preguntes i respostes ens duen a la conclusió que el tancament de Somràdio no significa que el PP vulgui ser més papista que el Papa en el compliment escrupolós de la legalitat, ans al contrari, l'escut de la legalitat no és més que una passa més de la seva política radical d'atac als drets lingüístics dels seus ciutadans.


Jaume Lladó. Professor

 

 

Inici