Manifest

Cap passa enrera

Davant dels plans del Govern Balear per convertir la cultura pròpia de l'arxipèlag en una qüestió folklòrica i reduir la seva influència a l'àmbit familiar, no podem fer altra cosa que expressar la nostra inquietud.

El primer que ha fet l'executiu de Jaumes Matas és parlar de bilingüisme; és a dir, reclamar que els funcionaris sàpiguen castellà, però no hagin de saber català, proclamar que als centres d'ensenyament tothom aprendrà el castellà, però no el català (proposant mesures tan estrambòtiques com convocar referèndums quan un grup de pares vulgui que l'ensenyament en català depassi el 50% de les classes). Es tracta d'inaugurar una televisió on el català només apareixerà per parlar de temes folklòrics.

El més preocupant és veure com el senyor Matas branda la bandera del bilingüisme excloent i observar com el president balear s'ha proposat anul·lar una sèrie de lleis de defensa i promoció del català que el seu mateix partit va aprovar amb el consens del Parlament abans de la seva sortida, el 1999.

El model de societat imposat a Balears pel PP no fa altra cosa que donar embranzida al procés de destrucció de la cultura pròpia de les Illes. La seva estratègia és consolidar una societat que s'oblida de la llengua i la cultura pròpies. Així, aposta decididament per la protecció del castellà quan la darrera enquesta del CIS sobre l'ús del català a Balears palesa que la nostra llengua es troba socialment en segona posició. La respota del govern a aquest fenomen és donar als pares la responsabilitat de triar la llengua en què els seus fills s'escolaritzaran, cosa que farà que molts de nins i nines no tenguin mai accés al català, així com passava fa 30 anys, sota el règim franquista.

Tampoc no acceptam l'esperit de venjança de l'executiu autonòmic cap a la UIB, a qui pretén manllevar les competències en matèria lingüística que li atorga l'Estatut sense donar cap motiu convincent (no és això anticonstitucional, senyores del Partit Popular?).

Quin govern és aquest que prepara les bases del fracàs de la nostra societat fomentant l'autoodi i provincianitzant l'expressió més genuïna de les Balears i les Pitiüses. No els preocupa que molts mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs creguin que la seva cultura és de segona divisió? El govern s'hauria de dedicar a fomentar el català en lloc de protegir el castellà, una llengua que parlen 300 milions de persones, que no està amenaçada de mort com la nostra. El deure d'un govern democràtic és protegir i reivindicar la cultura pròpia en lloc de malmenar-la i desprestigiar-la. Aquest govern hauria de fer necessari el coneixement de la llengua pròpia de Balears per a tots aquells nouvinguts en lloc de vetar-la a l'escola, única oportunitat que molts d'ells tendran per aprendre-la.

D'aquesta manera exigim al Govern Balear que faci marxa enrera en tot allò que ha proposat per instal·lar un bilingüisme castellanitzant, l'únic objectiu del qual és arraconar el català. Cridem l'executiu de Jaume Matas a posar tots els recursos que tengui al seu abast per assegurar la supervivència del català en tots els àmbits. Urgim l'administració balear a defensar la cultura pròpia de les illes i a ser coherent amb l'Estatut consensuat el 1983.

No podem oblidar que una societat que gira l'esquena a la seva llengua i a una sèrie de tradicions i formes de pensar no té futur. I és aquí, per salvar-les, on la literatura i l'art juguen un paper molt important en la consciència d'un poble. Per tant, si el PP no es replanteja la seva política lingüística i cultural, ens veurem obligats a engegar una sèrie de mesures de desobediència civil i alhora demanarem que els escriptors, artistes, arquitectes, músics i estudiosos es neguin a col·laborar amb l'executiu autonòmic. No és qüestió d'ideologia, es tracta d'una qüestió de consciència: no volem cap passa endarrera en la dignificació assolida.

Bartomeu Adrover, Jaume Alzamora, Sebastià Alzamora, Pep Banyo, Sebastià Bennasar, Miquel Bezares, Maria del Mar Bonet, Ramon Canet, Macià Catalan, Josep Ramon Cerdà, Xesca Cabot, Miquel Cardell, Carme Castells, Toni Catany, Pere Jaume Coll Pericàs, Desas3 Teatre, Rafel Duran, Santi Ferrer, Bartomeu Fiol, Alex Fito, Pep Lluís Gallardo, Carolina Giménez, Andreu Gomila, Maria Gomila, Joan Guasp, Hèctor Hernàndez, Albert Herranz, Gabriel Janer Manila, Joan Marí, Manel Marí, Carme Mascases, Josep Massot i Muntaner, Melcion Mateu, Francesc Mayans Ferrer, Biel Mesquida, Sílvia Misas, Joan Morales i Morera, Mariaantònia Oliver, Pere Perelló, Josep Ignasi Planas, Aiza Plaza, Ponç Pons, Felip Portas i Ribas, Josep Lluís Ribas, Carolina Rigo, Cristina Ros, Pere Rosselló Bover, Maria Rotger Fuster, Norma Rotger, Joana Aina Sancho, Jaume Segura, Antoni Serra, Jean Serra, Teatre de Què, Josep Torres, Antònia Vicens.