|
El mot Son apareix en el nom de moltíssimes
possessions o masies de Mallorca i Menorca, i en el
nom de nuclis de població aixecats damunt velles
possessions. És una evolució de ço
d'en (ço d'en Verí >
Çon Verí). Aparegué
cap al segle XV i ja fa molt de temps –segles–
que esdevingué una partícula fossilitzada.
Atès
que avui dia és una paraula fixa que introdueix
topònims, se sol escriure Son,
tant si segueix consonant com vocal: Son Lledó,
Son Cervera, Son Anglada, tot i que també es pot escriure So n'Anglada.
Notem que, com ocorre amb el Can, actualment es poden generar
topònims amb Son sense la
pre-existència d'un antropònim (per
exemple, un lloc sense aigua pot rebre el nom de Son
Eixut, o un lloc amb bona vista, Son Alegre).
Hi
ha un petit nombre d'aquests topònims formats
sobre un antropònim femení, i en aquest
cas s'escriu So na (o So
n' davant vocal): So na Dolça,
So na Moixa, So n'Amadora. Atesa
la fossilització d'aquesta partícula,
hom ha vist en aquests topònims, com en tots,
un Son seguit d'una altra paraula,
i per això s'han escrit tradicionalment Son
Adolsa, Son Amoixa, grafies inadmissibles.
Atenent
l'etimologia s'hauria d'escriure Çon.
En rigor la grafia Son és
un error ortogràfic certament difícil
de canviar, però que algun dia potser ens haurem
de decidir a revisar.
|